EL PATGE DEL REI ROS

La meva xicota i jo havíem quedat que, aquest any, no demanaríem res als Reis Mags. Però les circumstàncies han canviat: després d'una grip que l'ha obligada a estar-se a casa bona part de les festes, avui la meva xicota s'ha llevat amb mono de regals. Sense gaires esperances he sortit a buscar un patge. No n'he trobat cap enlloc. Al final, derrotat, he entrat al bar del Centro a fer un tallat. Era allà, en una cantonada de la barra: un patge del Rei Ros. Bevia un cigaló de conyac -per l'olor que feia no era el primer- i llegia un diari esportiu. M'he assegut al seu costat i li he preguntat si encara era a temps d'entregar la carta. El patge m'ha dit que ja tenia prous problemes i que no l'atabalés. Bona persona com sóc, li he preguntat quins problemes tenia, i si el podia ajudar.
-  Estic emprenyat. Les cavalcades -ha dit- cada vegada s'assemblen més a manifestacions per l'alliberament de presos anarquistes. Paios que escupen foc, malabaristes, performances musicals d'inspiració tribal, rastafaris, percusionistes... tot plegat molt poc regi. Aquest any jo mateix he d'anar amb xanques. Si seguim aquest ritme, d'aquí a poc, Ses Majestats s'embolicaran el coll amb mocadors palestins, s'abrigaran amb marcel·linos, fumaran porros i aniran acompanyats d'una gossada esquàlida i pollosa. On anirem a parar?
He hagut d'admetre que no ho sé, on anirem a parar. Entretant he demanat a la cambrera que ens posés un cigaló de conyac a cadascú. M'ha somrigut, agraït.
- A veure, què m'has dit que us passava, a tu i a la teva xicota? - ha preguntat agafant un boli i un tros de paper de darrera la barra.
Li he explicat tota la història: la decisió de no fer regals, la grip estomacal i la pressa que tenia per trobar un emissari de Ses Majestats.
El patge del Rei Ros s'ha aixecat del tamboret, s'ha posat el paper a la butxaca, i m'ha clavat un cop a l'espatlla.
M'ha dit:
- M'has caigut bé, nano. A veure què hi puc fer. Però et prometo que la teva xicota no es quedarà sense regal.
Li he donat les gràcies al patge i l'he seguit amb la vista mentre sortia al carrer. Espero que no em falli.