dissabte, 22 de juny de 2013

FOT-LI, JAÏR!

En Jaïr Domínguez mai ha estat sant de la meva devoció. Ni ell ni cap dels seus companys del RAC1, que sempre m'han semblat una colla de modernets autocomplaents que podrien protagonitzar  perfectament  l'espot d'Estrella Damm de l'any vinent, fent-lo encara més infame que el d'enguany. No em va agradar quan ell i la súper Bibiana Ballbé, borratxos d'ego, es dedicaven a disparar projectils -de broma, esclar- contra imatges de persones, explicant perquè els hi perdonaven la vida i perquè no. D'altra banda, també penso que els fatxorros, com fan quasi sempre, van treure  l'afer de mare, i que en el fons no n'hi havia per tant.

En canvi, sempre he estat un gran fan d'Intereconomía i, més recentement, de 13TV. Un dels meus ídols és la teòloga i especialista en Edat Antiga  Cuca García(sí, home, aquella que va dir que el matrimonio lo inventó Jesús).  També de la cotorra que es fa dir Curri Valenzuela i d'aquell home de mirada  bovina i  galtes inflades com les d'un esquirol, sense oblidar-nos del senyor amb l'implant capil·lar i aparença de funcionari franquista, que no sé com es diu ni m'importa. I, des de fa poc, el meu (en un altre temps) admirat Salvador Sostres, que ja ha perdut tota vergonya i ha deixat caure la careta (i els pantalons, parant el cul flàccid com si fos una meuca barata de carretera) i col·labora amb els seus programes infectes, amb aquells decorats horrorosos que semblen trets de la Tele 5 dels anys 90. Els programes d'aquestes dues cadenes caïnites són autèntics akelarres espanyolistes, on l'odi cap a Catalunya és tan dens i vívid que quasi colpeja a l'espectador. Quan parlem de caverna mediàtica parlem exactament d'això.

Els cavernícoles van trucar a en Jaïr Domínguez per preguntar-li sobre una piulada que havia publicat feia poc.  Segurament s'esperaven a un algú espantat i amb ganes de demanar perdó, però van trobar-se a un paio ràpid de reflexes, lúcid, elegant, lluitador a la contra i, sobretot, tranquil. Em va recordar un d'aquells combats d'en Mohammed Alí, que era tan superior als seus rivals que es permetia el luxe de fotre-se'n. O del menys conegut -però més idolatrat- Sakuraba. No ets el meu lluitador preferit, Jaïr, però cada vegada que veig el vídeo t'animo des del teu racó de ring. Fot-li hòstia!