Alguns periodistes/blogaires/escriptors són capaços de trascendir les seves emocions i escriure d'una manera quasi assèptica, sense fer emprenyar al personal. Em ve al cap el gran Espinàs: no sóc lector fidel de la seva columna (bàsicament perquè mai llegeixo el Periòdico) però em costa recordar que mai hagi protagonitzat cap embolic, ni gran ni petit. D'altres necessiten la polèmica, com ara la Pilar Rahola, denostada per alguns sectors de l'esquerra catalana per la seva ferotge persecució contra els integrismes islamistes i la també ferotge defensa del poble jueu. I després hi ha la gent com jo, que no som exactament blogaires, ni escriptors -i molt menys periodistes- sinó que senzillament tenim un blog (del piló) i hem escrit alguna novel·leta (que, per cert, entre d'altres llocs podeu comprar aquí) i que ni busquem polèmiques ni volem ser assèptics, però a vegades els problemes ens truquen a la porta i te'ls trobes de morros, com quan érem jovenets i sortíem de festa i a vegades ens trobàvem enmig d'un merder amb quillos sense saber exactament com ens hi havíem posat.
Sembla que el post de l'altre dia no va agradar gaire, i alguns fans d'en Valero de seguida van dir que jo li envejava l'èxit, i patatim patatam. A veure, no negaré que ja m'agradaria, ja, tenir tants lectors com té ell. També els hi agradaria a molts escriptors de primera línia catalana, que segur que són molt menys llegits que el nostre intrèpid blogaire. Però no per això hem de callar. Atribuir qualsevol crítica negativa a l'enveja és una estratègia equivocada, a banda de reduccionista. Seguint aquesta premissa, cap escriptor podria dir que el llibre tal o el llibre qual no li ha agradat, perquè automàticament seria acusat d'envejós. De la mateixa manera, un cuiner tampoc podria parlar d'altres restaurants, i així anar fent. Aquesta actitud és una ximpleria.
Curiosament el propi Valero no ha fet massa cas de la crítica, i s'ha limitat a un parell d'improperis via Facebook. Essent un berseker assedegat de sang com és puc donar-me per satisfet (no voldria despertar la seva còlera). Però no deixa de sorprendre'm l'actitud d'alguns dels seus lectors, que fan bona aquella dita que diu no sé que sobre ser més papistes que el Papa.