EL COMBAT DE BOXA

Avui he anat a entrenar al gimnàs i boxejant amb un tipus que es fa dir Pitbull m’he endut un cop de puny més fort del compte. Literalment, he vist les estrelles. M’ha sortit un morat i, al mateix temps, se m’ha activat un pensament recorrent que feia temps que no em molestava: i si els cops que rebo boxejant em maten les neurones? M’he passat tota l’estona, des de la dutxa fins que he arribat a casa, fent-me preguntes acadèmiques i responent-me-les, a veure quantes coses he oblidat per culpa del ganxo de dretes. Per exemple, quin és el nom de l’emperador que va unificar a la Xina després del període dels Regnes Combatents. He recordat el nom però no he sabut el segle. M’he espantat: sí que m’estic tornant tonto. O potser és que m’exigeixo massa a mi mateix. Decideixo tornar-ho a provar i penso en quin any va començar la primera croada a Terra Santa. Una pregunta fàcil, perquè és un tema que havia treballat molt quan feia Humanitats, però tampoc me’n recordo. Intento calmar-me i m’adono que abans del cop tampoc el sabia: sempre m’he queixat de la meva mala memòria per les dates. O potser sí i ara em sembla que no, perquè m’he oblidat que en realitat sí que el sabia. M’assec davant l’ordinador i escric aquestes línies. Com a mínim no he perdut capacitat motriu. Em proposo llegir més per poder recuperar els coneixements que vaig oblidant per culpa dels cops. Potser amb les idees em passa igual que amb el cabell, que les vaig perdent. Tinc mal de cap i em prenc un Paracetamol. No em passa i me’n vaig al llit. Hi penso fredament i abans d’adormir-me m’adono que sí. Que potser sí que sóc una mica imbècil. Ara el que falta saber és si ho era abans de rebre tants cops.