Avui hem anat per darrera vegada a la platja. Hi ha poca gent i s'hi cap raonablement bé. Tot i així, amb tot el lloc que hi havia, ens ha tornat a passar: un grup de iaios, malcarats i de barriada, se'ns han assegut al costat. Quan dic al costat em refereixo a que qualsevol observador extern pensaria que formàvem part d'un únic grup. Eren tres senyores i un home amb les dents enormes i blanques, que mantenia tota l'estona molt apretades, com aquell torero. Era tan desagradable tenir-los allà i sentir els seus crits que ens hem hagut de canviar de lloc: dues discussions amb vells de l'extrarradi barceloní són massa per un sol estiu. El que té pebrots és que aquesta mateixa gent gosen dir que el jovent d'ara són una colla de bàndals maleducats, i que s'han perdut els vells i bons costums. Em pregunto quins són, aquests costums. Arribar a la platja cridant com energúmens i agafar el lloc a la gent que hi porta estona? Menjar-se tots els canapès dels actes públics? Permetre que els seus gossos es caguin pel carrer? No sé si les coses realment han canviat tant.
El que sé segur és que els Maulets de Girona, els que no em deixaven dormir amb els seus crits de borratxo, i els quinquis que passaven amb els cotxes tunnejats, un dia també seran iaios que, quan vagin a la platja, trauran el lloc de la gent i lamentaran la pèrdua dels vells i bons costums.
P.S.: Potser perquè avui és la Diada, però m'ha semblat metafòrica i simbòlica la situació: uns iaios castellanoparlants i clarament imperialistes (a jutjar per la forma com s'ha apropiat del terreny d'altri) ens han fet recular. De fora vingueren i de casa ens tragueren, que diuen. Servidor ha perdut quasi del tot la vena nacionalista que tenia anys enrere, però per un moment m'he vist temptat a fer de Rafael Casanova i resisitir el setge de les Hordes de l'Hospitalet...