dimarts, 10 de novembre del 2009

CLUB DE LLUITA


Les poques coses que sé de política les vaig aprendre quan feia Humanitats a la UOC. Com que no tenia prou feina estudiant em dedicava a entrar als Fòrums que la universitat posava a la nostra disposició. El meu preferit era el Fòrum Comunitat. Allà vam coincidir-hi un grup d'estudiants de totes les tendències polítiques, era una representació en miniatura de la societat. Si cap professor de Sociologia, Antropologia o Ciències Polítiques de la casa s'hi va fixar va fer mal fet, perquè va perdre's un laboratori de pràctiques collonut.

Com a la novel·la de Chuck Pallahniuk (i la pel·lícula amb Brad Pitt i Edward Norton) ens dedicàvem bàsicament a hostiar-nos, metafòricament parlant, és clar. Era com un d'aquests tornejos d'Arts Marcials de les antigues pel·lis d'en Van Damme: cadascú lluitava amb el seu estil. Al Fòrum vaig aprendre que CiU no tenia -ni té- un programa clar, i que tants caps tants barrets. També que el PSC no existia aleshores i molt menys existeix ara: és senzillament el PSOE amb el nom canviat, com quan en Superman es posa les ulleres i diu que és en Clark Kent. ERC, pel que vaig veure, eren de tot menys independentistes. Un fet que em va sobtar, lligat a això darrer, va ser quan un dels representants d'Esquerra del Fòrum... es va fer militant del PSOE d'un dia per l'altre! Ni ho vaig entendre aleshores ni ho entenc ara. Els PePeros eren excel·lents a l'hora de crear pol·lèmica i jugar amb els fets i les paraules, seguint una mica l'escola de Pedro J. Ramírez. I els d'Iniciativa... ai, els d'Iniciativa (tot i que cal dir que n'hi havia un parell que encara hi tocaven, cosa que no passava amb tots els partits).

Durant una època em vaig obsessionar amb el Fòrum Comunitat. Hi anava a totes hores i a totes hores s'hi penjaven comentaris, rèpliques i contrarrèpliques, arguments nous i vells. Era de bojos. Recordo que a vegades tornava de festa, mig torrat, i em connectava per veure si aquell tio havia respost als meus posts. L'endemà, tot just llevar-me, corria a l'ordinador pregant per no haver escrit cap barbaritat sota l'efecte del JB. Era aleshores quan descobria que si jo havia publicat el missatge a les quatre de la matinada me l'havien respost a les cinc.

Com tot, de mica en mica es va acabar. Va arribar gent nova i les velles glòries van desaparèixer, com desapareixen totes les velles glòries. Al Fòrum Comunitat vaig fer-hi un parell de bones coneixences i inclús algun bon amic, d'aquests que saps que duraran tota la vida, i vaig quedar-me una mica més calb per la mala llet i l'estrés, tot i que en general imperava el respecte. I al final, per desgràcia i com passa quasi sempre, molt soroll per no res: quan apagaves l'ordinador tot es quedava igual. Una llàstima.