L'altre dia un amic em va preguntar per què ja no escrivia sobre política. La pregunta em va fer reflexionar. La veritat és que no és fruit d'un desig conscient. Simplement me n'he cansat. No crec que els polítics catalans en general, i els que governen ara en particular, donin la talla ni mereixin que la gent del carrer perdem el nostre temps valuós especulant sobre com aniria el país si ells fossin millors persones. Tenim un president calculador, sucursalista i petit, que amaga la data de les eleccions fins al darrer moment, i que, per més inri, les posa el dia del Barça-Madrid. No sé si aquesta és la seva idea d'afavorir la participació ciutadana. Tenim un partit, ERC, de suposats independentistes que s'obliden dels seus ideals quan veuen una cadira de pell. Tenim dos partits de nova fornada que, tot i buscar el mateix, són incapaços d'anar junts. Tenim CiU i la seva ambigüitat calculada. El PP, més espanyolista que mai ara que en Piqué només és un record. I d'Iniciativa i de Ciutadans m'estimo més no parlar-ne. Per què no escric sobre política? Doncs perquè la política catalana no s'ho val. M'estimo més fer servir el blog com a plataforma per inflar el meu ego i per estalviar-me hores de psicoanàlisis. He dit.