Darrerament he llegit dos llibres dels que ajuden a qüestionar el pensament dominant. L'un és la Dictadura de la incompetència, del qual em sembla que ja vaig parlar fa uns quants mesos. És un llibre valent i que posa de manifest els problemes que genera un sector funcionarial massa poderós (també posa de manifest els problemes de la classe política, però en aquest cas no té tant mèrit perquè darrerament tothom s'hi atreveix). Ara estic acabant Blanc bo busca negre pobre -curiosament d'editorial la Campana, igual que el primer-. Aquest és un llibre molt atrevit, i que va més lluny del que ningú ha anat fins ara. Gosa atacar a un grup d'intocables (els cooperants) i a unes organitzacions que ningú més s'atreveix a analitzar críticament: les oenegés. Nerín, l'autor, és antropòleg i un bon coneixedor de l'Àfrica. També és un escriptor divertit, irònic i carregat de mala llet, que diu veritats com cases de pagès.
Algú pot argumentar que aquests dos llibres es limiten a reflectir l'opinió de dos autors (que la pijoprogressia no dubtaria a qualificar de retrògrads, fatxes o qualsevol cosa per l'estil). En part potser tindria raó. Però llegint els llibres amb una mica de profunditat s'adonaria que, a més d'opinó, també contenen dades. Dades que també poden ser manipulades i mal interpretades, és clar, però que són aquí i que demanen que, com a mínim, algú hi reflexioni.