LA MILLOR DIETA

L'altre dia el meu amic Òscar em va preguntar com m'ho feia per mantenir-me prim (raonablement prim, afegeixo jo, que els anys no passen en va). Li vaig respondre que practicant boxa. El que no vaig fer va ser especificar: el que fa perdre quilos no és la boxa en sí mateixa sinó l'estrés que genera. Quan et posen un gegant al davant, un esdentegat o un paio que no té ni un centímetre de pell sense tatuar ja has perdut dos o tres quilos abans de començar l'entrenament.
Fa uns quants mesos vaig lluitar amb un tio estrany. Tenia tots dos avantbraços coberts de cicatrius paral·leles de la mateixa mida. En tenia quatre o cinc a cada avantbraç. Impossible saber si eren escarificacions ornamentals com les que es fan les dones africanes -i alguns freaks- o bé si eren automutilacions. Vaig estar bona part del combat intentant decidir-me: si era la primera opció es tractava d'un boig. Si era la segona, d'un boig molt perillós. Mentre rumiava i intentava fixar-me en les cicatrius -semblaven antigues- el tio va tenir temps d'estomacar-me de valent.
Després del combat, a banda de sentir un zumzumeig molt molest a les orelles, havia perdut uns quants quilos -i suposo que unes quantes neurones també-. El mètode Dukham pot ser molt efectiu però si de debò voleu perdre pes no ho dubteu: apunteu-vos a un gimnàs de boxa.