La intimitat és un concepte modern. No fa gaire temps, vàries generacions d'una mateixa família compartien sostre i llar de foc. Després això va canviar, i la gent va esdevenir gelosa de la seva intimitat. Tot torna, i allò que abans protegíem com un tresor ara ha desaparegut. No en queda ni rastre. Facebooks i Twitters són els assassins de la nostra privacitat. Anem on anem, fem el que fem, som susceptibles de que algú ens faci o ens etiqueti en una foto, i aquesta foto tard o d'hora serà publicada en una banda o altra. Ningú es troba segur en aquesta nova era i cal anar amb peus de plom: qualsevol relliscada pot resultar fatal.
La setmana passada vaig tenir notícia d'aquesta foto. Pels qui no em coneixeu, jo sóc el de les ulleres, la corbata i el pentinat estrany. L'altre és un amic. Van fer-nos-la -en realitat ens la van robar- en un bar a les tantes de la nit, fa molt temps. Més o menys mig any. Fa pocs dies, en aquest mateix blog, vaig parlar d'aquesta moda de fer fotos als locals nocturns: les noies fan posats de pin up, treuen molt els morros i es fan petons a la galta les unes a les altres. Coses així. Els nois ho tenen més difícil i fan el que poden, i si no fan gaire el ridícul ja és molt. A la foto jo adopto el meu gest estàndard (fer el signe de la victòria i procurar mantenir els ulls oberts) i el meu amic fa cara de chico Martini.
Desconec per què els del Món Apart l'han penjada a la seva pàgina web. Si pretenen captar clients, veient la pinta que faig, anirien millor amb les fotos de les noies que treuen els morros. Pel que fa a mi, sóc com en Groucho Marx: no voldria formar part de cap club que m'acceptés com a soci. O de cap bar.