- Mira! Ja puc caminar amb una sola crossa.
- Ja ho veig, ja...
Però ella seguia fent cara estranya. Jo he continuat parlant:
- El que passa és que se'm fa molt difícil caminar així.
La noia s'ha posat a riure. Hi ha estat una bona estona. Finalment s'ha decidit a parlar:
- A tu et deu agradar molt la sèrie House, oi?
Li he confessat que sí, que m'encanta, i ella vinga a riure. Després ha dit:
- A la facultat ens van explicar que cada vegada hi ha més gent que camina malament amb un sol bastó. El més sensat i natural és dur la crossa a la mà contrària del peu lesionat, però ara molta gent la porta amb el mateix costat. Endevines per què?
Sí que ho he endevinat: el doctor House camina així. Va coix de la cama dreta i duu el bastó a la mà dreta. Això el fa caminar estrany, com si fos un pingüí. Exactament igual a com caminava jo avui.
- És estrany - ha continuat la noia - que una sèrie que teòricament està tan ben documentada com House faci aquestes cagades. Crec que ho fan expressament per reforçar el caràcter estrany del personatge, o per exagerar la coixera.
Al final m'he posat a riure, sentint vergonya de mi mateix. El meu cos em deia que havia d'agafar el bastó amb la dreta, però jo feia com en House i l'agafava amb l'esquerra. Per culpa d'això ara em fa mal el canell, i no he caigut al terra de miracle. Una vegada més, la realitat ha copiat la ficció. Aquest cop, literalment.