Del vehicle va sortir-ne una noia amb rastes. Vaig dir-li que aquell lloc era meu: jo era al davant amb l'intermitent posat. Ella em va respondre que tenia pressa i que jo no era l'amo del pàrquing. Li vaig dir que quan hi ha algú amb l'intermitent posat al davant d'un espai buit s'assumeix que està a punt d'aparcar-hi. Em va respondre aixecant el dit llarg i donant-me l'esquena.
La noia es dirigia a la Facultat d'Eduació, on hi havia tancaments d'estudiants per protestar pel Pla de Bolonya. També protestaven contra el capitalisme, l'occidentalisme, el cristianisme i el consumisme. Si ens hi hem de posar, no ens quedem curts.
L'endemà vaig anar a la Facultat a fer una volta. Vaig tornar a veure a la joveneta de les rastes. Ella i un parell de nois escrivien en una gran pancarta una consigna en contra de les desigualtats socials. Era curiós que una noia tan conscienciada com ella no fos capaç d'aplicar uns principis tan bells i elevats a la vida diària. Emprenyat, vaig escriure-ho al Facebook. A la gent li va fer molta gràcia el text. A partir d'aquí van venir-ne uns quants més, fins que algú em va suggerir que obrís un blog. Aquest que esteu llegint. El temps passa volant.
He recordat tot això aquest matí: el nen s'ha llevat a les set i me l'he endut al menjador a veure les notícies. Com aleshores, els estudiants prenien les facultats i tallaven el trànsit. Ja ningú se'n recorda de Bolonya i del món millor que volien construir. Nothing changes on New Year's Day. Demà penjaré el text que vaig escriure fa tres anys.