Fa un parell de diumenges passejava pel mercat de llibres de segona mà i col·leccionisme que hi ha a la Plaça de Catalunya de Girona. Vaig deturar-me a parlar amb un llibreter conegut (i a comprar-li un llibre, esclar) que em va explicar que havia vist que una parada tenia un exemplar de segona mà de Manual de Superivència.
- No et dic el preu de venta perquè et deprimiràs.
Li vaig dir que no, que en realitat em feia certa gràcia saber que era allà. Sempre he tingut curiositat per saber d'on surten aquells llibres, alguns dels quals són tan nous que encara van perfectament embolicats.
- Aquí hi he vist novetats a preu de saldo... que encara no havien arribat a les llibreries! - va riure el meu amic.
Sembla ser que alguns d'aquests llibres se'ls treuen del damunt periodistes que, per la seva feina, cada setmana reben tres o quatre exemplars que, lògicament, no tenen temps de llegir. Cada cert temps fan un paquet i, si no el regalen al llibreter de segona mà, li fan un preu d'amic. I qui diu periodistes diu crítics literaris, mitjans de comunicació i fins i tot institucions municipals.
L'editorial Montflorit ha passat a engrossir la llista de víctimes de la crisi, de manera que el llibre deu ser difícil de trobar. Encara tinc uns quants exemplars dels que no es van vendre, i la distribuïdora també en té uns quants per servir possibles comandes, però en principi la vida del llibre s'ha acabat, deixant via lliure al gat de Schrödinger (segons diuen, la vida d'aquest tipus de llibres és, precisament, un any. Després la gent se n'oblida, molts llibreteres el retornen o no en compren més si es queden sense). De manera que no veig malament que es pugui trobar en un mercat de segona mà, encara que sigui a un preu de per riure. Allà com a mínim tindrà una segona oportunitat. Diuen que tots la mereixem, no?