Quan era petit passava hores llegint la muntanya de TBOs esgrogueïts que la meva besàvia tenia a casa seva. Crec que vàrem llençar-los tots, amb els diners que ara deuen valer... en fi. El que més m'agradava eren els invents d'un professor alemany, ara no recordo com es deia. Eren uns invents fantàstics, i per un nen de vuit o nou anys tenien una aparença perfectament verossímil.
Els invents del TBO em van venir al cap fa pocs dies, quan se'm va oblidar la darrera idea genial per un post, o per un conte curt, o per retocar aquella novel·la que no acaba de quadrar. Les idees bones sempre se'ns escapen. Durant una època duia una llibreteta però ara el dia a dia m'impedeix parar, ni que sigui un minut, a prendre notes. Senzillament, no tinc temps. La meva proposta per al professor alemany, doncs, és la següent: un dispositiu d'USB que es pugui connectar d'alguna manera al nostre cervell, i que poguem guardar-hi tota la informació, de la mateixa manera que emmagatzemem les fotos que ens envïen per Watsap (o com cony s'escrigui). Així, més tard podríem mirar-nos-les amb calma, i escollir quines volem esborrar i quines conservem. Per al professor alemany això serà bufar i fer ampolles.