Ha costat, però finalment els tenim a tots en una foto. Ben juntets. A l'esquerra en
Navarro, que somriu i mira l'infinit, com un estudiant en el seu primer dia a la Universitat. Fa cara d'haver tingut una ocurrència divertida i està content perquè ha entrat bé. Segur que pensa: "Aquí em posaré les botes, tu". Al seu costat hi ha un
calb amb ulleres -qui collons és?- que el mira de reüll i sembla que pensi: "Quin fitxatge, aquest en Navarro. Ens muntarem una fiestuquis els dijous a la nit que tela marinera. Ho rebentarem tot, la mare que em va parir". L'
Alberto Rivera, al mig de la foto, lluita desesperadament per fer-se lloc, perquè la Camacho ja no el mira a ell, sinó a l'alumne nou. El líder de Ciudadanos s'esforça per fer-se notar, amb el punt de patetisme que només tenen alguns borratxos ben entrada la matinada. Fixeu-vos en la cara de pallasso que fa. "Mira'm, mira'm, sóc aquí". Però res. Company, avui tocarà fer l'última -o la primera del dia següent- en un bar de mala mort, que per aquí hi hem passat tots.
I la
Camacho, sense fer-li gens de cas, esclafeix a riure, ha ha ha!, com si volgués dir: "Coi de nano, aquest Navarro, que en té cada una! Està fet un bon tarambana, el punyetero. Mira si en fot, de gràcia!". I a la dreta de tot -només faltaria- una
Llanos de Luna que, a cop d'ull, té aires de travel·lo discotequer d'aquests que ronden colles de joves heterosexuals a veure si pesquen algun torrat. I ho deixarem aquí, no fos cas que em foti al damunt els seus amics nazis.
Entenc que en Navarro hagi hagut d'abaixar-se els pantalons -al capdavall és socialista- però el que és clar és que aquesta mirada de felicitat, de protagonista de Desmadre en la Universidad o Los Albóndigas, se la podria ben estalviar. Podria tenir un gest greu, com qui va a un lloc per obligació. Però no. El tio vinga a riure. I l'autoanomenat sector catalanista del PSC segueix sense estripar el carnet, no fos cas. Amb aquest grau de coherència després es queixaran si la gent està emprenyada.
