Al darrere de la gitana hi havia un choni a la quarentena. També duia un cistell però força més buit que el de la gitana. Vaig mirar de reüll a veure què hi havia. Un perfum d'imitació de la Shakira, dues llibretes amb personatges de Disney mal dibuixats i uns productes cosmètics que vés a saber si han passat mai cap control. Anava amb un nen molt enfadat perquè no li havia comprat res i jo vaig pensar que aquell nen hauria d'agrair que no li haguessin comprat cap d'aquelles joguines que, en ocasions, esdeven trampes mortals. Fa uns mesos vaig comprar plastilina pel meu fill i té una aparença tan sospitosa (segur que té plom i coses pitjors) que la tinc sobre la taula del despatx -l'estic mirant mentre escric- i penso com desfer-me'n sense provocar una petita catàstrofe ecològica. Ho dic de debò.
Els basars xinesos mereixen un estudi acurat de moltes pàgines, no pas un trist post (però és el que hi ha: jo no tinc temps ni talent per fer-lo). Mereixen un estudi els clients que van allà a gastar-se cent euros comprant rampoines i males falsificacions, i mereixen un estudi els productes, que a vegades són tan infectes que fan riure. També mereixen atenció les falsificacions, tan estrafolàries i increïbles. Ignoro fins a quin punt els basars xinesos són un reflex de la personalitat dels seus propietaris, o si ells els limiten a vendre tot el que troben, amb l'única condició que sigui barat i remotament funcional. No pot ser que ignorin que moltes vegades estan venent autèntiques porqueries que no enganyen a ningú -o potser sí, i aquesta és la clau de volta del misteri-. Si la gent s'hi compra uns Calvin Klan i se'ls posa, procurant que la part de dalt sobresurti dels pantalons perquè tothom els vegi, de debò creu que pensem: "Ei, mira a aquest tio. Deu tenir pasta, amb aquests Calvin Klan tan xulos que duu"?
Els basars xinesos són fascinants. Vegeu les fotos de més avall. Però si fins i tot un ignorant en matèria esportiva com jo sap que els colors de les pilotes del Barça i del Madrid estan canviats!
