Massa dies sense escriure. Han quedat lluny aquells temps en què podia publicar dues i tres entrades per setmana. Però hem de jugar amb les cartes que ens han tocat i no rondinar. I ser bones persones.
Fa pocs dies vaig publicar un post titulat Angines. Aneu una mica més avall i el trobareu. A la primera amigdalitis li va seguir una segona, i dues setmanes després una faringitis de les que fan història. M'he afartat d'equinàcia i de propolis. D'infusions amb mel i llimona i de glopejos d'oli de te. D'ibuprofè i de benzocaina pel mal de coll. Estic fet una coca. Sempre explico que en Matt, el protagonista de Manual de Supervivència i del gat de Schrödinger, és un personatge de ficció, però cada vegada m'arrossega més cap al dark side. No és que ell s'assembli a mi, sinó que cada dia m'assemblo més a ell.
He acabat el darrer llibre de Joc de Trons. Espero amb ànsia la propera entrega i, com tots els fans, prego perquè Martin no mori mentre l'escriu. Aquesta setmana he començat Snug, de Matthew Tree. Us en parlaré més endavant. Matthew Tree, personatge mediàtic però amb fusta d'escriptor de raça, enfront d'aquests guionistes d'ara que els hi publiquen llibres només perquè saben que vendran uns quants centenars d'exemplars by the face.
Per cert, en Bardera ha penjat el text de la presentació que li vaig fer a la llibreria Cu Cut de Torroella. Podeu llegir-lo aquí. Les presentacions sempre s'han de veure en persona però qui no té tall rosega els ossos.
I per acabar, un misteri. Algú sap què se n'ha fet d'en Valero Sanmartí? Per què quasi tots els blogs del que una vegada va ser anomenat la odisfera han desaparegut o estan congelats en el temps?