A mi no em fa cap vergonya ser europeu. En tot cas, no m'agrada gaire ser espanyol, però aquest és un altre tema. Ben mirat, per què me n'hauria de fer? No tinc la culpa de la guerra civil que hi ha a Síria, i sento un odi formidable, quasi fanàtic, cap als monstres de l'ISIS (ara que en parlo, m'estranya la tebior de molts mitjans i grups d'influència a l'hora de condemnar amb fermesa la seva barbàrie. I quan algú gosa fer-ho, salta l'imbècil de torn a dir que els americans això, i que els anglesos allò altre. En fi, és tema difícil i requereix una capacitat d'anàlisis i una distància que a mi em manquen).
El post d'avui és breu, i abans d'acabar permeteu-me un petit consell. En comptes del nou Iphone compreu-vos un mòbil més senzill. O encara millor, si el vostre funciona raonablement bé, no en compreu cap altre. El mateix val per les tauletes, rellotges digitals, portàtils, ordinadors de taula, en definitiva, per tot. Al cap de l'any haureu estalviat, posem pel cas, uns cinc-cents euros. Si realment us fa mal l'ànima, doneu-ne quatre-cents a una oenegé de confiança. No salvareu el món, però és un bon començament. I amb els cent que us sobrin convideu a la vostra parella o a un amic a fer un vermut en una vermuteria entre cutre i vintage, mengeu sushi i foteu-vos un dos gintònics amb hibiscus i fruits del bosc. I no us oblideu de brindar: per la sort que teniu d'haver nascut a Europa.