La Llança de Sant Jordi és un event organitzat per
Òmniu Cultural amb el lloable objectiu de potenciar el llibre en català. Pels qui no sapigueu de què va, us en faig un resum-llampec: cal entrar a la pàgina web i fer click a l'obra que -teòricament- tens pensat regalar el proper Sant Jordi. La pàgina web d'enguany és
aquesta.
Podem aventurar els guanyadors d'aquesta edició. L'un segurament serà en
Víctor Amela i la novel·la que ha escrit per ciència infusa en català. I dic per ciència infusa perquè el mateix autor ha repetit vàries vegades que mai abans havia escrit llarg en aquesta llengua i, fixa't tu, el primer cop que ho fa, com qui no vol la cosa, resulta que guanya el
Ramon Llull. Els catalans hem d'enorgullir-nos de tenir un autor que, o bé és un superdotat que surt de l'escala, o bé va ser posseït per l'esperit de
Pompeu Fabra mentre escrivia la novel·la. Un altre probable candidat és en
Foix, que fa pocs mesos va guanyar el Josep Pla amb un llibre que, segons la crítica no-amiga, és tan poc interessant com absurd i infumable, i tan gris com les opinions de l'autor.
També hi ha altra gent amb probabilitats de quedar entre els finalistes. L'un és el
Modernet de merda, un autor que amaga (comprensiblement) el seu nom real i que porta un parell d'anys torturant-nos amb brometes fàcils -i amb un humor blanc que avergonyeix- sobre els
moderns, cosa que demostra que en realitat és un d'ells, perquè a aquestes alçades de la pel·lícula tots sabem que una senyal identitària dels moderns és precisament aquesta, l'auto-paròdia. Si algun lector o lectora del Tardes de Birres el vota s'haurà guanyat un enemic.També hi ha llibres de locutors de ràdio i de presentadors de televisió, i enmig de tant famós i famoset, hi sóc jo. Més ben dit, hi ha
Nits de Matapobres, que s'alça com un David enfront d'un exèrcit de Goliats carregats d'amfetamines. I no sóc l'únic: els meus amics
Anna Carreras (Ombres Franceses) i
Damià Bardera (Viladelsac) m'ajuden en la meva batalla -perduda d'entrada- contra els titans mediàtics i els nens mimats de la literatura catalana.
Amic lector, amiga lectora: vota'ns. A mi o a algun dels meus amics. I si no et fem el pes, vota a algun altre autor independent, i si pots ser, català. Les ràdios i els grans diaris -espanyols, catalanitzats i catalans- ja s'encarreguen d'escombrar cap a casa.
Aprofito aquest post -una mica desordenat i calaix de sastre- per passar-vos l'enllaç de la magnífica crítica que l'escriptor
Sebastià Bennasar ha fet de Nits de matapobres. Podeu llegir-la
fent click aquí. Mil gràcies Sebastià.
