Aquest és un tema recorrent que sempre m'ha fascinat. Els famosos botiflers del segle XVIII, els afrancesats que s'aliaven amb l'invasor gavatxo o els catalans que sortien a rebre Franco amb el braç ben estirat. El govern de Vichy a França, i els jueus que feien de guàrdies als guetos. Què porta a una persona a recolzar-ne una altra que vol debilitar el seu propi poble d'una manera tan òbvia? És la rancúnia per greuges passats, reals o imaginaris, o bé la simple voluntat de sobreviure? Per què algú vol congraciar-se de manera tan desesperada i indigna amb el seu botxí o amb el seu carceller? Hi ha una pel·lícula que ho tracta de manera magistral, de visualització obligada: The beliver.
Escric això mentre veig amb fàstic l'entrevista que l'Évole fa a en Puigdemont. Sempre he pensat que aquest nano està sobrevalorat. L'entrevista és propaganda unionista barroera: una il·luminació acuradament tenebrosa, per fer semblar que el President és la reencarnació d'en Sauron o d'en Voldemort -només faltava que li retoquessin digitalment els ulls perquè fossin vermells-, mentre que els polítics espanyols són entrevistats en platós ben il·luminats i alegres. Res és casual a la tele, vam aprendre-ho fa molts anys, al famós debat Kennedy-Nixon. Però ara ja no cal dissimular: a dia d'avui les màscares cauen i tots ens traiem els guants, com en els combats de gitanos irlandesos. És hora que tothom llanci les cartes sobre la taula. També l'Évole. Un país on aquest nano es considera un intel·lectual de primeríssim nivell és un país del qual hem de fugir a corre-cuita. Si aquest és el number one, qui és el segon? En Javier Cárdenas? Rot de xoriç de cantimpalo, orujo i callos a la madrilenya. Qué pone en tu DNI, machote?
Però a hores d'ara tampoc ens estranya. Res ens estranya, ja. Ni els milers de policies que vénen a envaïr-nos, ni el paper de querida despitada que fa el PSC. Per descomptat, no alcem ni una cella davant la bilis que escupen cada dia els de Ciudadanos, i l'odi en estat pur que emana del PP. Per cert, tristíssim paper de la Dolors Montserrat, demostrant que és una de les poltíques amb menys intel·ligència de l'Estat Espanyol. Però tornem al que ens ocupa: no ens estranya que arrestin gent, ni que intentin assumir el control de la policia. Ni els vehicles de guerra que envia l'exèrcit, tot això és un tràmit que ja ens vèiem a venir. I el que ens espera.
Ara ja trobem normals els ridículs manifestos de l'esquerra espanyolista, els que es fan dir intel·lectuals. Ara compta, la pobra Rosa Sardà, una intel·lectual! Sí que vam trobar una mica rara l'erecció d'en Coscubiela mentre l'aplaudien els hereus del franquisme, i aquest misteriós síndrome d'Estocolm que tenen els nois i noies d'Iniciativa, que ara han decidit que votar és antidemocràtic. Tots els suposats herois de la resistència antifranquista fent pudor perquè s'han cagat a sobre i no volen que se senti, i diuen que ha sigut el veí. Anarquistes defensant la sagrada Constitució, i la gent d'ordre de tota la vida que surt al carrer i crida a la rebel·lió. Si algú ens ho hagués dit fa un parell d'anys li hauríem receptat liti.
Hi ha la teoria que cada acte del Gobierno crea nous independentistes, però jo ja no me la crec: si hi ha gent que encara no s'ha deixat convèncer, amb tot el que està passant, és perquè ha escollit bàndol i ara és a l'altra trinxera. Com els suïssos durant la Segons Guerra Mundial, que deien que eren neutrals mentre els nazis cremaven Europa. Un paper ben galdós, el que fan els equidistants. Com pots ser equidistant, avui? És com els que estaven en contra d'en Franco, i creien que parlar malament d'ell en privat era un acte de rebel·lió. O com alguns alemanys, quan els hi preguntes pels nazisme:
- Adolf, quin Adolf? Auschitz, i això què és? Nein, jo no sabia res de res.
Com pots ser equidistant mentre la policia entra a les redaccions dels diaris? Mentre ataca seus polítiques i requisa material propagandístic? Mentre arresta polítics i amenaça mitjans de comunicació? Periodistes equidistants, com és que no feu articles criticant les maniobres brutes de l'Estat Espanyol? Per què no condemneu de manera indiscutible les clavegueres de l'Estat? Equidistants de la brometa fàcil, on són els articles sobre el creuer italià que els espanyols han llogat per la policia? Vosaltres, que sempre esteu a punt de criticar un esternut d'un indepe, ara feu veure que no veieu un ridícul vaixell temàtic pensat per italians terrones, amb personatges de la Warner Bross. Amb el puto Piolín i el puto Silvestre al casc i amb bars temàtics a l'interior, Verge Santíssima! On són els articles sarcàstics? On és la valentia? Per què no us rieu de les patètiques manifestacions de l'extrema dreta espanyola? Esperareu que ens matin per ser una mica crítics amb les forces d'ocupació? Ens imaginàvem els tancs a la Diagonal i ha vingut un creuer de tercera sòrdid ple de policies que han vist massa pel·lícules de Vin Diesel i fan piulades escandaloses i de vergonya aliena com aquesta, tota una declaració d'intencions:
El destino susurró al guerrero:
"Tú no puedes soportar la tormenta"
Y el guerrero devolvió el susurro:
"Yo soy la tormenta"
Com us deia més amunt, guants fora. Potser no guanyarem, però farem com l'admirat Rocky Balboa: dempeus fins al dotzè assalt, i sobretot, sobretot, que no ens tombin.