He tingut l'immens plaer de poder col·laborar amb el número quatre de la revista El Biblionauta. En Daniel Genís, l'alma mater del projecte, em va proposar publicar-hi un relat i de seguida li vaig dir que sí. Bé, en realitat la història no va ser exactament aquesta: de fet vaig ser jo qui li va oferir un relat que tenia escrit de feia un temps, i que formava part d'un recull de temàtica fantàstico-festiva que mai no he arribat a publicar, i que ja no crec que en un futur ho faci, com a mínim en forma de recull.
Sempre m'he definit com un friqui, però un friqui de la vella escola. No pas aquests que hi ha ara, que només han vist les pel·lícules de Star Wars i Vengadores i es pensen que són qui sap què. O aquells altres que diuen que els hi agrada la fantasia perquè segueixen la sèrie de Joc de Trons. Fer això és a l'abast de qualsevol titit, no té cap mèrit. El que era difícil era ser friqui durant els noranta, quan ningú era friqui, i El Senyor dels Anells només el llegíem quatre inadaptats, i en general provocàvem més rebuig que no pas simpatia. Però en fi, és Nadal i avui no tinc ganes de cagar-me en res ni en ningú.
Com que l'ocasió s'ho val, he reescrit el conte de cap a peus i l'he adaptat a aquests temps ràpids i mòbils que ens toca viure, sempre tan propensos al toc canviant -i alguns diran que corruptor- del Caos. Espero que us ho passeu tan bé llegint-lo com m'ho he passat jo escrivint-lo. És un plaer i una sort poder publicar en mitjans valents, i sota les ordres d'editors que tot ho fan per amor a l'art.
Podeu llegir o descarregar la revista fent click aquí. No us ho demano mai perquè entenc que és una cosa molt personal, però si en feu difusió tant jo com l'equip del Biblionauta us estarem agraïts. La causa s'ho mereix, i la Rebel·lió us necessita.
Que tingueu unes molt bones festes de Nadal. Sigueu feliços i divertiu-vos.