A dia d'avui els llibres tenen una vida brevíssima. Neixen, amb sort viuen uns quants mesos, i tot seguit moren, a vegades en la solitud més abjecta. N'hi ha que trenquen aquesta dinàmica, però en general va més o menys així. Un dia -quan ja no tingui res a perdre a nivell literari i hagi cremat els pocs cartutxos que em queden- us explicaré el perquè.
La nit del gall va sortir el mes de maig. Aquest cop amb La Campana, una editorial que sempre m'ha entusiasmat. Ha sigut un orgull formar part de la seva col·lecció. Anirà com anirà -ara ja no depèn de mi- però estic encantat del producte final. A dia d'avui només canviaria la portada, però tampoc crec que sigui tan decisiva.
M'esforço perquè cada llibre estigui millor escrit que l'anterior, i que aporti alguna cosa diferent als altres. M'agrada tenir un estil identificable, però no repetir una història mil vegades canviant detalls menors. Entenc que alguna gent busca això, però jo sempre he sigut un tastaolletes i un cul de mal seure.
Potser haureu tingut la bondat de llegir la contraportada, i potser algú tindrà el llibre a la tauleta. Està basat en una història real: un home torna a casa seva per passar el Nadal, s'equivoca de maleta en un aeroport minúscul i a dins hi troba un paquet. Aquesta història escabellada li va passar a un amic meu fa tot just dos o tres anys. De seguida em vaig adonar que la matèria primera era bona, i a partir d'aquí vaig bastir la novel·la. Vaig ubicar-la uns quinze anys en el futur, en part perquè no volia fer una distopia, i en part perquè tenia ganes de fer literatura especulativa d'alt risc: d'aquí a quinze anys, amb una mica de sort, encara serem aquí, i veurem fins a quin punt l'he cagada o l'he encertada.
Vaig escriure aquesta obra amb la voluntat de fer un thriller ràpid, una road movie insana ubicada en una de les dates més entrenyables del calendari -potser la més entrenyable de totes. Els personatges que hi surten són estripats, però tots són reals d'una manera o altra. Els qui m'heu llegit ja sabeu que m'agrada partir de la realitat, posant-hi només una micona de salsa. És un llibre pensat per llegir-lo en tres o quatre tirades, potser cinc, però malament rai si són gaires més, perquè voldrà dir que no ha complert la seva missió.
M'han dit que és un llibre pessimista, però jo el considero un llibre realista. Jo mateix no soc un home negatiu, sinó algú que mira la realitat de manera freda i desapassionada. Això no em fa un taradet ni un creep, en realitat soc un tio prou divertit, però tendeixo a veure les coses sense tots aquests filtres optimistes que al final són focs d'encenalls. Potser per això m'han col·locat l'etiqueta d'escriptor de novel·la negra, però qualsevol persona que analitzi el món de manera objectiva arribarà a conclusions semblants a les meves.
Diuen que els primers relats reflectien la lluita dels éssers humans contra els déus. Més endavant la humanitat va passar a guerrejar contra la naturalesa, i encara contra ell mateix. Ja fa un temps que hem entrat en una nova etapa: el combat de l'home contra la màquina, contra la tecnologia i la intel·ligència artificial. La premissa del llibre ha sigut aquesta. Ja tenim drons, armes de destrucció massiva, robots i enginyeria genètica, i tot just som a les beceroles de la revolució tecnològica: cada vegada que hi penso m'esgarrifo. Segur que a vosaltres també us passa.
Al primer paràgraf he dit que la majoria de llibres tenen una vida molt breu. Hi ha gent que diu que és un any, a mi encara em sembla massa. A dia d'escriure això,
La nit del gall ja té sis mesos. Ha tingut
algunes ressenyes, potser no tantes com els llibres anteriors, però tenint en compte la quantitat exagerada de llibres que es publiquen no em puc queixar. I també
entrevistes! Si busqueu per Internet, trobareu alguna cosa més. Moltes gràcies a tothom qui demostrat interès, i a tothom qui ha tingut la bondat de llegir-lo. Si no ho heu fet, podeu flairar-lo a Googlebooks (
feu clic aquí).
M'ha agradat obrir el bloc per presentar-vos el llibre. M'adono que hauria hagut de fer-ho abans. Al capdavall, escrivim perquè toca, i no hi ha res més romàntic que fer-ho en un bloc a la tercera dècada del segle XXI. Vindria a ser utilitzar la tecnologia per lluitar contra la tecnologia. Com fan a Terminator. O com faria en Matt.
Sempre val la pena fer una cerveseta de tant en tant.
