Aquesta setmana he estat per primera vegada a Suècia. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció d'aquest país és el nivell de control que hi ha. Un bon exemple en són els radars de trànsit: mai n'havia vist tants i tan junts. Recorrent aquelles carreteres et senties com el protagonista de 1984, contínuament espiat i mig paranoic. "Gràcies a Déu que a casa les coses no són així" repetia jo cada vegada. "No suportaria viure en un país que controla tant als seus ciutadans". Aquestes darreres paraules les vaig dir ahir mateix, just abans d'agafar l'avió de tornada. Com sempre, vaig parlar massa.
Avui he anat a la platja. De tornada, entre Platja d'Aro i Cassà de la Selva (uns 20 km com a màxim) hi havia cinc radars mòvils (5!!!!) i un radar fixe. En total, sis. Sense comptar un que hi ha a Llagostera i que mai sé si fa fotos quan vas o quan véns. M'he passat tota l'estona mirant el comptador i anant a vuitanta. Els cotxes que anaven a la costa no tenien aquest problema: la cua era tan llarga que arribava pràcticament a Girona.
No sé si es tracta d'afany recaptatori (el més probable) o de voler copiar el model d'altres països europeus. Si és el primer cas, malament rai: no és culpa nostra -o, com a mínim, no del tot- que el govern estigui escurat. Si es tracta del segon cas la cosa canvia: si volem jugar amb els grans hem de jugar amb tot el que això implica. No pot ser que només ens fixem en allò que ens interessa (i, de passada, afavoreix al govern) i, davant de la resta, ens fem els suecs.