- Comprar alcohol a Suècia és una autèntica epopeia. A banda d'alguns bars, només el venen en unes botigues anomenades Systembolaget, que fan un horari molt reduït i que s'han especialitzat en fer-te sentir com un ionqui anant a buscar metadona. Això no fa que els suecs beguin menys, ben al contrari: és el país d'Europa amb més violència de gènere i un dels capdavanters en nombre de suïcidis i alcoholisme. Visitar un Systembolaget és una experiència fascinant: els suecs en surten carregats amb bosses i caixes plenes d'ampolles, i alguns han de fer dos viatges per deixar-ho tot al cotxe.
- Molts suecs viuen al camp, i ho fan en petites concentracions d'habitatges, a mig camí entre el poble i la urbanització. La socialització en aquests llocs és pràcticament inexistent, i cada casa és com una illa, perfectament estanca i aïllada de tot i de tothom. En un poble de dos mil habitants (parlo per experiència pròpia) és perfectament normal no trobar-hi ni un bar, ni una cafeteria, ni un restaurant. L'oci passa per quedar-se a casa i beure el que s'han comprat al Systembolaget per no tornar-se bojos. Els suecs d'avui tenen poc a veure amb els intrèpids víkings que fa segles solcaven els mars.
- Una altra manera d'anar passant els dies és el culte a la barbacoa, una mena de quasi-religió local. Mai havia vist tantes salses i espècies per carn. Fins i tot existeixen packs amb xeringues per poder injectar les salses directament als filets.
- Una cosa que em va inqueitar va ser veure com una bonica sueca de vint anys escopia al terra amb menys gràcia que un rodamón. Les més delicades escupen a les paperes, però escopir totes escupen. És un fet que no deixa de ser curiós en un país on la netedat, l'ordre i la organització trascendeixen l'utilitarisme fins a tornar-se quasi patològiques.