Fa quatre Nadals vaig comprar Contempla les estrelles, un llibre de David Sedaris. Mai havia llegit la seva obra traduïda al català i tenia ganes de veure com quedava. El dia de Cap d'Any, no sé ben bé perquè, me'l vaig endur a una festa que vàrem celebrar en una masia d'Olot. La cosa va degenerar, i a les nou del matí encara buidàvem llaunes de cervesa al costat d'una enorme llar de foc. Una parella de masovers tenien cura de la casa. Ella era argentina i parlava un català fantàstic. Recordo parlar-li de Sedaris i de la traducció que acabava de comprar i que encara no havia començat. A banda d'aquesta conversa recordo poca cosa més fins a l'hora de dinar. Vençut, pràcticament vaig adormir-me amb el cap dins del plat.L'endemà, ja a casa, vaig disposar-me a llegir el llibre. No vaig trobar-lo dins de la meva maleta, ni tampoc era al cotxe. Cap dels meus amics no el tenia. Què n'havia fet? A base de pura capacitat deductiva vaig arribar a la conclusió que l'havia regalat a la masovera argentina, però també és possible que me l'hagués oblidat al restaurant o a qualsevol altre racó. M'he quedat amb les ganes de llegir-lo. Al final aquell Cap d'Any no vaig Contemplar les Estrelles: com sempre, em vaig limitar a beure-me-les.