No hi ha res més efímer que el Nadal: l'esperem durant un mes i mig (les campanyes de Nadal comencen a principis de novembre), sortim de festa la nit anterior, ens passem el matí dormint, mengem, fem la migdiada, un whisquet o dos i ja el tenim fora. L'endemà és Sant Esteve (avui), que és una festa que sempre he trobat molt insípida, deslluïda al costat del Nadal. Qui desitja un Bon Sant Esteve? No ho fa ningú. És una festa fallida, sense alegria. Per molta gent fins i tot és incòmoda, cansada: més menjar i més cava.
Pels qui no ho sapigueu, Sant Esteve va ser el primer màrtir cristià. La tradició diu que era sastre. Va morir apedregat, ara no recordo per què. Diuen que Sant Pau, que més endavant va passar a ser un dels pilars de l'Església, aguantava les capes dels que tiraven rocs al pobre Esteve.
A Anglaterra i Irlanda avui és el Boxing Day. Durant anys vaig pensar que es deia així perquè s'hi celebraven combats de boxa. En realitat el nom ve de
box, és a dir, caixa. Sembla ser que, fa temps, els rics oferien caritat als més desfavorits en forma de regals, generalment dins de caixes.
La traidició diu que avui toca menjar canelons fet amb les restes del pollastre rostit del dia de Nadal. No sé si queda alguna àvia amb prou habilitat i ganes d'estar a la cuina com per fer-ho. Jo, segurament, menjaré arròs o canelons comprats a la botiga, que també són molt bons.
