Aquest diumenge era a València i vaig visitar la catedral que, segons la tradició, alberga el Sant Grial. Els valencians tenen ben documentat el recorregut que va fer el calze des del Darrer Sopar fins a dia d'avui, fugint dels romans primer, dels musulmans més tard i, finalment, dels anarquistes i comunistes espanyols. Desconec el rigor d'aquestes dades històriques: en alguns moments semblen relativament fiables i, en d'altres, molt esbiaixades. Sigui com sigui no sóc ningú per posar-les en dubte ni per negar-les.
Quan vaig veure el Grial vaig pensar el mateix que Indiana Jones a la pel·lícula La Última Cruzada: no és autèntic perquè Jesús era fuster i havia de beure amb un calze de fusta. Aquest raonament és tan estúpid com dir que els picapedrers haurien de beure amb gots fets de pedra, i els ferrers, amb gots fets de ferro.
El Calze pròpiament dit és el recipient de la part de dalt, més fosc que la resta (vegeu la foto). Està fet a partir d'un metall o pedra que ara no recordo, no especialment valuós. En algun moment va relliscar-li a un capellà manasses que el feia servir a la missa i està escantonat. Segons les proves es tracta, en efecte, d'un got cerimonial jueu de Palestina, dels segles I o II. La part de baix, les nanses, les perles i tot l'or són incorporacions posteriors, segurament de l'Edat Mitjana. Els jueus feien servir aquests vasos per beneir ritualment la beguda durant la celebració de la Pasqua, com va fer Jesucrist. Sembla ser que la novetat rau en que Jesús va passar el got als seus Deixebles, mentre que els jueus tradicionalment tenien un got cadascun.
Vaig entrar a la sala i, estranyament, era tot sol. Feia olor d'encens i hi havia un paio tocant l'orgue. El tenia allà al davant. L'havien buscant els cavallers del Rei Artur, els nazis i la família de l'Indiana Jones. També la majoria dels protagonistes de moltes novel·les de suspens contemporànies. No sabien que era allà, ben a l'abast. Només quatre euros amb cinquanta d'entrada i una cua de cinc minuts.