Aquests dies podem veure a molts representants de la Internacional Papanates (Barbeta dixit) que ens il·luminen amb les seves opinions sobre els London Riots. Gràcies a ells hem après que la violència, si prové de classes baixes, està perfectament justificada. També ens han ensenyat que la culpa de tot la té el capitalisme, que ens obliga a consumir i que ens fa creure que sense un Iphone no som ningú. D'aquí vénen els robatoris. D'aquí vénen les pallisses. D'aquí vénen els assassinats.
Donar la culpa al multiculturalisme és simplista i racista, això és cert. Al cap de deu segons de televisió t'adones que bona part dels delinqüents són de raça blanca. Però dir que ho fan perquè són víctimes del capitalisme és la xorrada més gran que he sentit en el que va d'any (bé, potser no, però segur que està al Top Five). Les imatges d'un grup de nens deixant inconscient a un estudiant (sense robar-li res) i que posteriorment sigui robat per uns altres nens que, aparentment, el volien socórrer ens ha de fer reflexionar. No es tracta de capitalisme, ni de dretes o esquerres, com a molts els hi agrada creure (el món sempre és més agradable quan es veu en dos colors, quan hi ha bons i dolents, com a les pel·lícules d'abans).
De què es tracta, doncs? Jo no ho sé. Els catedràtics de Sociologia no en tenen ni idea. Jo, menys. Però sí que crec que té a veure amb la completa manca de valors, amb el nihilsme ferotge. Cremen les seves pròpies botigues com van fer, anys enrere, a París: no es tracta ni tan sols d'una lluita de classes, que és una cosa xunga però que com a mínim la coneixem, com una antiga nòvia boja. La meva opinió? Ràbia, caos en estat pur. Destrucció i impunitat. Robatoris sense castigar. Faig el que vull. Llegiu el Club de la Lluita i veureu per on vaig.