Ahir -o abans d'ahir, en realitat tan li fot- era el dia de la Dona Treballadora. Enguany els hi ha tocat el rebre als Mossos d'Esquadra perquè han publicat un tuit on recomanaven a les noies no passejar per llocs foscos i xungos, i que si de cas veien un paio d'aspecte sospitós, se n'allunyessin a corre-cuita. Aquest consell, que té validesa universal i és perfectament assenyat, el donaré als meus fills quan creixin. I encara més si fossin noies i, com en el cas que ens ocupa, hi hagués un puto violador rondant pels volts. Al capdavall, els Mossos no tenen el do de la omnipresència, i eliminar tots els violadors del món és tan quimèric com esborrar del mapa tots els lladregots, psicòpates i buscavides. Dir que no haurien d'existir violadors és com dir que no haurien d'existir assassins, ni torturadors, ni malparits de tota classe i condició. I esclar que no, mecàgon tot! És ben clar que no haurien d'existir. Però existeixen, i no desapareixeran del mapa a base de desitjar-ho, ni segurament de cap altra manera. La naturalesa humana és meravellosa, però també és capaç d'engendrar monstres espantosos.
Per descomptat, a les feministes més hard aquest consell dels Mossos no els hi agradat gota, i han acusat al cos de policia de comportaments masclistes i patatim patatam, i avall que fa baixada, i preparem-nos per la propera, que a aquest ritme pot ser de traca (m'ha fet fins i tot mandra escriure sobre els donatges, una autèntica tortura pels nostres ulls i orelles).
A dia d'avui, el feminisme té el mateix problema que molts altres ismes, i és el segrest que pateix per part d'una minoria poc representativa però amb gran pes a les xarxes socials -on es talla el bacallà- i que ha estat hàbil a l'hora de domesticar el llenguatge i d'imposar el seu propi paradigma i l'estètica. Discutir amb una feminista radical -les mal anomenades feminazis- encara que ho facis amb tot el bon rotllo del món, et garanteix que se t'anomeni misògin no menys de tres vegades. Segons com t'ho miris, també és una quota.