dimecres, 16 de maig de 2012

SENSACIONS



A vegades el cervell, en comptes de rescatar records auditius, visuals o tàctils, evoca sensacions. No es tracta d'una imatge o d'un so determinat, sinó que transmet un estat. Una combinació que conté tots aquests estímuls i, alhora, no en té cap. És com si una sensació passada s'ensenyorís de les teves sensacions presents, i les desplacés temporalent. Durant uns instants et sents exactament com et senties fa uns quants anys. Si vols observar-la, aquesta sensació desapareix. Fa de mal descriure, però és com si un jo passat ocupés durant uns quants segons el lloc del jo present.

Alguns cervells són més tramposos que d'altres -el meu és un mal parit- i són capaços d'evocar sensacions amb tanta exactitud que durant un moment et trobes absolutament perdut. No saps si ets aquí o allà.

Però el pitjor no és pas això. El pitjor és quan el cervell construeix una sensació falsa -o parcialment falsa- a partir d'estímuls visuals i sonors, de records recents i d'experiències prèvies. Els neuròtics patim sovint d'aquest mal, i és fàcil que se'ns escapi de les mans. Hi ha qui té la fòbia, per exemple, d'haver atropellat a algú mentre conduïa. Pot ser una persona perfectament intel·ligent i sensata, amb una memòria impecable, però una veu traïdora dins del seu cervell li diu: "N'estàs totalment segur? I si has atropellat a algú sense donar-te'n compte? Què tal si sortim a fer una volta i ens n'assegurem?". Els pobres tot sovint han de sortir de casa i refer el camí, buscant a la persona atropellada. El seu cervell teixeix una xarxa capaç d'amagar els records reals de la tornada amb cotxe i, amb la mateixa facilitat, inventar records o sensacions falses.