dijous, 6 de juny de 2013

SHAOLIN

Aquests dies sentim a parlar del temple Shaolin, i no hi ha gaire gent que sàpiga exactament què és -he sentit comentaris força poca-soltes als debats televisius-. De jovenet vaig malgastar centenars d'hores llegint llibrots i revistetes que parlaven del temple en qüestió (a moltes d'aquestes revistes, per cert, hi havia articles de Huang Carlos Aguilar -es feia dir així, amb pronunciació xinesa). Deixeu, doncs, que el tiet Jordi us expliqui quatre coses:


El temple Shaolin és famós entre el gran públic pels espectacles que uns suposats monjos representen arreu del món, i que moltes vegades les televisions programen per les tardes de Nadal, o altres dies amb molta teca i força mam. Els aficionats a les pel·lícules de Kung Fu el coneixen perquè al seu voltant hi han girat centenars d'històries, més o menys infumables (amb alguna honrosa excepció, com ara la llegendària Shaolin Soccers). Els practicants d'Arts Marcials li tenen especial veneració perquè allà hi va néixer el Kung Fu, que es pot considerar el pare (o l'avi) de moltes de les arts marcials que avui en dia coneixem. També és un temple budista, però sembla que això no interessa gaire a ningú.


Durant la seva història el temple ha cremat vàries vegades. El darrer cop el van arrasar els comunistes xinesos, que més tard van recuperar-lo (?!) per posteriorment inventar el Wu Shu (una mena de Kung Fu per a orientals, que vindria a ser com el menjar que ens serveixen als seus restaurants, que té tot el mateix gust de tant glutamat monosòdic com hi posen, o com la droga massa tallada). Ara, al voltant del temple original -que se suposa que segueix la tradició milenària, cosa que no es creuen ni ells mateixos, borratxos de licor de llangardaix: els comunistes són coneguts per ser voraços com rates i no deixar pedra sobre pedra- hi ha un munt d'escoles satèl·lit perquè els guiris puguin aprendre Wu Shu i tornar al seu país pensant-se que s'han convertit en màquines de matar, de la mateixa manera que els turistes van a Lloret a empitofar-se i a mirar de sucar el melindro. El destripador hauria estudiat en una d'aquestes escoles, que ara s'ha afanyat a desvincular-se'n (tot i que durant anys el psicòpata en qüestió havia gravat vídeos, escrit llibres i articles i organitzat seminaris per tot Espanya i ningú no havia dit ni piu)

Els mitjans estan fent servir incorrectament l'expressió "El suposat mestre d'Arts Marcials". Compte. De mestre ja n'era. Shaolin de per riure, d'acord, però tot i així capaç de trencar la cara a qualsevol. A la presó serà el rei del mambo. Que s'hi podreixi.