dilluns, 2 de setembre de 2013

YAMCHA

A vegades passa que un autor avorreix un dels personatges que ha creat, de la mateixa manera que una mare hàmster avorreix les seves cries. Un cas paradigmàtic és el d'en Yamcha, el personatge més maltractat de la nostra estimada Bola de Drac. En Yamcha va començar essent un bandit a les arenes d'un desert, i aviat va demostrar que era un lluitador que mereixia ser tingut en compte. En el segon torneig de les arts marcials ell i en Ten Shin Han ens van oferir el millor combat de la història de la sèrie:



Tímid amb les noies -buscava les boles de drac per guarir-se- es va enamorar de la Bulma, tal i com vam fer-ho tots nosaltres. Amb el temps va descobrir -tots ho vam fer- que la noia era capritxosa i histèrica, i que era impossible tenir-la contenta. La noia aviat va abandonar-lo per en Vegeta, un autèntic bad boy (en certa manera en Yamcha també era un chico malo, però en Vegeta s'emportava la palma, era un autèntic fill de puta) fent bona aquella màxima que diu que les noies sempre trien el dolent. La caiguda en picat d'en Yamcha va empitjorar, i cada vegada era derrotat de manera més ràpida i humiliant. Aviat la seva presència de passar de segona a tercera fila, convertint-se en un convidat de pedra. A dia d'avui la seva -relativa- debilitat és objecte de burla entre els adolescents obesos i granelluts que tant sovintegen per Internet, i que ja voldrien tenir una dècima part de l'èxit que en Yamcha tenia entre les noies. Ja podeu riure, perdedors.


En Yamcha m'agradava per molts motius: va lligar-se la Bulma, tenia unes tècniques de lluita flipants (el puny d'ullals de llop). Un cop superada la timidesa inicial, va convertir-se en un autèntic playboy i en un vividor, essent mantingut per la seva xicota Bulma i passant èpoques llargues a cal Follet Tortuga, sense que se li conegués ni ofici ni benefici, tot i que sabem que durant una època va ser una estrella del beisbol, cosa que probablement li va proporcionar prou ingressos per viure de gorra la resta de la seva vida.

En Yamcha m'agradava -i m'agrada- perquè és un dels fracassats  més grans que mai he vist. No era un perdedor (loser) perquè ell ho intentava amb totes les seves forces, però tenia poc a fer davant d'alienígenes, androides i creacions de laboratori. En Yamcha era, simplement, un nano que sempre arribava massa tard o massa d'hora, com em passa sempre a mi, i que va ser injustament maltractat per Akira Toriyama a favor d'altres personatges menys trascendents -i més insofribles- com ara en Krilín. En Yamcha ha estat, de totes totes, víctima d'una injustícia, i la seva reparació clama al cel.