dimarts, 29 de març de 2016

MANAIES i altres

Diuen que fa anys ser manaia a Girona era un gran honor, i que la llista d'espera era llarguíssima i plena de prohoms de la ciutat. Ara sembla que la cosa ha anat canviant i que l'entitat s'ha obert, que és una manera de dir que cada vegada hi ha menys gent que té ganes de disfressar-se de romà i desfilar marcialment pels carrrers sense -en teoria- haver-se torrat abans. Si la cosa continua de baixada no ens ha d'estranyar que d'aquí a uns quants anys fer de manaia sigui retribuït, com els extres de Joc de Trons,  i que les legions romanes s'aprovisionin de gent de totes les procedències i nacionalitats, una mica com passa amb l'exèrcit, o fins i tot -valga'm Déu!- hagin de recórrer a les dones, que segurament portarien l'uniforme amb més gràcia i farien la festa una mica menys tenebrosa. Fet i fotut, i si t'ho mires fredament, quina gràcia té disfressar-te del dolent de la pel·lícula? Puc entendre que la gent vulgui posar-se caputxes o vestir-se de Jesús o d'apòstol, però qui vol anar de botxí? Quin gràcia té disfressar-se d'esbirro del dolent? Judes i Ponç Pilat són uns adversaris fantàstics, i fins i tot el Rei Herodes, que es veu que estava com una regadora. Però els legionaris eren simples sequaços intercanviables els uns pels altres. Si hi ha algun antropòleg a la sala agrairé una explicació, que segur que hi és.

Suposo que aquest post tardà us fa preguntar com ha anat la meva Setmana Santa. D'aquella manera, amics i amigues. Ja sabeu que les vacances m'agraden poc, i unes de tan tètriques com aquestes encara m'agraden menys. Vulguis o no, el Nadal és ple d'àpats, de cava, de regals i de certa alegria -fingida o no, aquest és un altre tema. La Setmana Santa no té paga doble, ni excuses per regalar-te coses, ni per allargassar sobretaules. Són unes vacances una mica tristoies.

Però no tota la setmana ha estat merdosa: se salva la magnífica crítica que em van fer al Diari de Girona (podeu llegir-la més avall, malgrat que la qualitat de la foto és un desastre, em sap greu), el Berenar Literari que organitza cada any la llibreria Cucut de Torroella, i que s'ha convertit en un clàssic instantani i imprescindible, algunes estones amb la família i el dia que vaig anar a veure Batman vs Superman amb els amics de tota la vida,  que són els encarregats de recordar-te que ells són l'única cosa que veritablement has triat, i que t'aguantaran encara que facis un munt de subnormalades, i que fins i tot els hi farà gràcia si t'agafa un atac de riure en un bar infecte i ple de quillos regentat per un xinès de mirada fugissera perquè has estat llegint en veu alta un article sobre la pràctica del sexe anal.