Quan un espanyol, un tabarnès o un equidistant vol insultar un independentista li demana que viatgi molt i que llegeixi més. Jo no ho sabia, però resulta que els votants de Ciutadans són lectors voraços i viatgers incansables, tremendament refinats i cosmopolites. A més a més són millors que jo perquè viuen en una ciutat i jo en un poble. Una vegada, en una d'aquelles discussions de Facebook que tenia abans, un d'aquests infeliços em va dir payés i jo li vaig aclarir que no m'estava insultant, sinó descrivint. El pobre diable -militant taronja- mai no va captar el matís. Aquest és el nivell, amics i amigues.
Anem a pams. Viatjar, de la manera que la majoria de nosaltres ho fem és una pèrdua de temps i de diners. Tu, tabarnès, que fas un creuer i et vesteixes de gala per assistir al vergonyós còctel del capità, no has après ni aprendràs ben re. Encara que vagis a un ressort a la Rivera Maia amb una d'aquelles polseres que tant us agraden perquè us fan pensar que sou rics. Ni que facis un puja-i-baixa a Londres amb Ryanair, o que visitis Roma bevent cervesa mentre fas cua per entrar a la Capella Sixtina, una de les barbaritats més esgarrifososes que mai he tingut la desgràcia de presenciar. Però estic tranquil, amic unionista, perquè els indepes també caiem en aquest parany, i també en sabem molt de fer el ridícul. Tinc una coneixença que ha estat pertot el món, i a alguns llocs vàries vegades, i és una de les persones més provincianes, petites i mesquines amb qui mai m'he creuat. En canvi, un dels meus amics més antics amb prou feines surt del seu poble, i és infinitament més viscut i civilitzat. Viatjar, en definitiva, no serveix per res si ho fem d'aquesta manera. Jo, per exemple, em considero una persona molt poc viatjada, perquè si bé de jove vaig fer alguna volta, en general no feia res de profit, i em limitava a fer l'idiota anés on anés. Vàrem passar-nos-ho bé, i tant, però de cap manera pretenc -ni he pretès- que aquestes escapades ridícules em donin cap autoritat moral, Déu me'n guardi.
Amb els llibres passa una cosa semblant. Amic equidistant, amic espanyol que compres tots els volums del Círculo de Lectores: de nou no aprendràs ben re. Llegir en Víctor Amela o la Matilde Asensi no et farà més fiable, políticament parlant. Com a molt et quedaràs amb quatre detallets -segurament, esbiaixats- de la vida dels càtars, o dels templers, o de qui estigui de moda en aquell moment. Quan parlem de llegir tampoc ens referim a empassar-nos les columnes de Federico Jiménez Losantos, o del periodista (sic) gironí Albert Soler, o a memoritzar quatre cites de Churchill per poder fer el merda amb els teus amics. Empasar-te les novel·les d'en Pérez Reverte -que consti que sóc molt fan d'Alatriste- i conèixer la història d'Espanya no et fa més fiable ni més empàtic. Ni més espanyol. Jo mateix conec bé un moment històric de la història de Japó (el shogunat Tokugawa) però això no em fa ni una mica japonès, i per descomptat no m'atreviria a discutir de res amb un japonès.
Alguns polítics del PP han rebut la millor educació que els diners poden comprar, han viscut en entorns cosmopolites i han fet la volta al món, però segueixen comportant-se com mafiosos rurals. Viatjar no els ha fet millors. Com el teatre tampoc et fa més intel·ligent, oi, Boadella? Ni llegir, i ni tan sols escriure, com el cas d'en Cercas, que algun dia ens haurà d'explicar exactament què li ha passat.
Viatjar i llegir, en definitiva, ni et fan millor, ni més fiable, ni serveixen gaire per a res. Això sí, fan que ens ho passem de puta mare, i tal dia farà un any. Al capdavall, és el que compta, oi?
