divendres, 29 de maig de 2009

AQUÍ NO TENIM MARICONADES ( i II)

És difícil saber qui són els propietaris perquè mai he vist un local amb tanta gent rondant darrera la barra. Sobretot sudamericans i sudamericanes. Si la caixa els quadra amb tant personal remenant-la és un miracle. Fa poc em van dir que l'amo ultimate era un paio a qui ja tenia vist del barri: cinquanta llargs, ulleres quiques, cabell molt curt que a vegades es tenyeix de vermell (!?) i físic ben estrany, com si estigués fet amb retalls de moltes persones.

Vaig anar-hi el diumenge passat, al cap de tants anys. Havia fet exercici i necessitava rehidratar-me, i vaig pensar que la cervesa seria la millor forma de fer-ho. A casa no en tenia, de manera que vaig optar per baixar al bareto de baix. El Símbol és un tuguri dels llargs i estrets, i em vaig asseure a la barra. Al meu costat hi havia un culturista borratxo que s'adormia sobre el diari: la cosa prometia. Voleiant darrera la barra, una sudamericana rodona i escotadíssima. Del tipus d'escot que et fa sentir violent. Al fons del local, l'aire inundat de fum i greixos, hi havia el propietari, ballant amb un colombiana tan borratxa que de tant en tant havia de deturar-se per escopir al terra. Pels altaveus sonava en Ricardo Arjona. Dos fluorescents, un de blau i un de blanc, recorren tot el bar i li donen un aire de bordell. Un paio amb gorra mirava amenaçadorament a tot bitxo i un sudamercià amb samarreta dels Chicago Bulls que havia buidat, tot solet, mitja dotzena de Heinekens. Per accentuar la sensació onírica de tot plegat, a fora hi feia un sol de justícia. Vaig acabar-me l'ampolla i de seguida vaig tornar a casa: els ànims semblaven caldejats, i no seria la primera vegada que hi havia baralles en aquell local. Una vegada quasi em fan caure quan van treure a un paio a empentes.

Abans he explicat que la primera vegada que vaig entrar al Símbol va ser un dissabte d'estiu amb els amics. Anàvem molt beguts perque un de la colla, que vivia a Anglaterra, havia baixat a veure'ns. Per celebrar-ho havíem passat tota la nit bevent. Vam anar a parar al Símbol quan el sol ja havia sortit i la gent normal ja passejava pel carrer. Un dels meus amics va demanar una beguda fluixa per fer baixar tot l'alcohol. Va demanar una Coronita. L'amo d'aleshores se'l va mirar amb menyspreu, com qui diu una barbaritat. Torçant la boca va dir:

- Xaval, aquí no tenim mariconades.