dissabte, 23 de maig de 2009

QUÈ CONY HI PINTA, EL PATRIARCAT?

Els d’Iniciativa han penjat cartells al meu carrer. Ja és mala sort: el primer que veig quan em llevo i obro la finestra és el somriure del seu candidat. Després arribo a la feina i la gent em pregunta perquè estic de tan mal humor. Hi posa “Crisis de dretes, solucions d’esquerres”. La crisi, una cosa dolenta a tots nivells, és producte de la dreta. Amb ells al poder no hauria ni començat. Exactament el que va dir fa poc l’Aznar. Maniqueisme en estat pur. Ni tan sols a Bola de Drac eren tan exagerats: i si no, penseu en la quantitat de personatges que no eren bons del tot ni dolents del tot. Penseu amb en Vegeta. O amb en Darth Vader, a Star Wars, que passa de ser molt bo a ser una mica cabron, per tornar-se cabron del tot i a redimir-se al darrer moment salvant al seu fill Luke dels atacs de Palpatine. Si algú escrigués un llibre o un guió amb uns termes tan absoluts ningú li voldria publicar, ni en farien cap pel•lícula. Els mateixos ideòlegs d’Iniciativa s’avorririen, amb un malvat tan malvat i amb un bo tan bo. Ells, que són els primers a dir que s’han de buscar les causes del mal, són els que fan aquestes distincions tan radicals. Si no ets d’esquerres, ets de dretes. El gris a prendre pel sac. Perquè implícitament circula la idea que les dretes són dolentes i les esquerres, bones. El PSC s’ha encarregat de recordar-nos-ho amb el seu vídeo electoral, etiquetant a totes les dretes d’extremistes i radicals. Però a aquest joc podríem jugar-hi tots: mesures d’esquerres per superar la crisi, diuen. Si ets malpensat de seguida rumïes quines deuen ser, aquestes mesures: les mateixes que van prendre a la URSS? A Xina? A Cuba? El que va fer Pol Pot? El comunisme que ha dut a la misèria als països de l’Est?

A sota de casa hi tinc els Maulets. Un dia us en parlaré amb calma. La qüestió és que han penjat cartells on diuen que no pensen pagar les nostres crisis, i que cal fotre canya al patriarcat. No deixen res per verd, els Maulets. Pel que sembla, la culpa de tot sempre és dels altres. L’Antropologia estudia aquest concepte, i és fascinant veure com es pot fer servir tant amb la manera de pensar d’una tribu amazònica com amb els Maulets i els d’Iniciativa. En fi, ja ho veieu: que els veïns del carrer del Carme estem ben desconcertats: no sabem si la crisis és dels de dretes, nostra o del patriarcat, siguin qui siguin aquests del patriarcat. Perquè si ho penses fredament, què cony hi pinten, aquí?
I després es queixaran si no anem a votar.