Només eren amics fins que un dia, borratxos, es van embolicar. Quedaren l’endemà per parlar-ne, un diumenge de color cendra. Fent un xarrup de cafè, ell digué que li sabia greu, que no sabia què li havia passat. Ella va respondre que estava molt avergonyida. Que sentia moltíssim haver perdut els papers.
I aleshores a ell sí, que li va saber greu de debò.
