La platja, pel que té de democratitzador, és un lloc que ens pot ensenyar molt. Per exemple, els tatuatges. Un dibuix normalment queda fantàstic en un cos estilitzat de vint-i-cinc anys però es converteix en una figura borrosa i descolorida quan en tens quaranta-i-tants. És horrorós veure pares i mares joves que llueixen tatuatges que s'havien fet en èpoques més glorioses, quan el pèl, els quilos i la vida en general no s'havien acarnissat amb tanta ràbia amb els seus cossos. Una papallona, que a la cuixa d'una estudiant joveneta havia estat sexy, s'ha convertit ara en un insecte imprecís de color de gos com fuig. Un drac, que al pectoral musculós d'un macarra resultava aterridor, ara es veu ridícul i pretenciós. Les modes són fugisseres, terriblement efímeres i traïdores: aquesta és una lliçó que ens han repetit mil vegades però que nosaltres ens neguem a aprendre. El temps no perdona. A ningú.
