Quan estudiava Humanitats en Lluís Busquets va ser el meu professor de literatura. La classe de presentació va ser polèmica: va explicar-nos que cada obra té una única interpretació vàlida, que és la que l'autor vol donar-li. De manera conscient o inconscient, l'escriptor transmet un missatge. La feina del lector és descobrir quin és aquest missatge. Aquest únic missatge.
Algunes persones -entre elles, jo- no vam estar-hi d'acord:
- Els lectors no tenim dret a fer les interpretacions que volguem? - va preguntar un.
- És clar. Tens dret a fer el que vulguis. Però seran interpretacions equivocades. L'autor volia dir una cosa i no una altra.
- Però això és una mena de feixisme! - va cridar el paio d'abans, indignat com si li haguessin dit una cosa horrible.
- No -va dir el professor- Jo he escrit alguns llibres i no m'agrada que els lectors facin lectures contràries del que jo volia dir. Una altra cosa és que tinguin la llibertat de fer-ho. Tenen dret a equivocar-se. Però jo, aquí, no m'hi puc posar.
No ens vam voler moure de la nostra posició. Segons el nostre punt de vista, era clar que cadascú interpretava un text com li donava la gana, i ell no era ningú per venir a dir-nos quin era el missatge correcte. Amb el temps vaig entendre què ens volia dir, i he acabat donant-li la raó. Alguna gent diu que la Revolta dels Animals de George Orwell, per exemple, és una crítica a tot tipus d'autoritarisme. En realitat Orwell volia ser més concret: el llibre és critica al comunisme soviètic. Pot semblar un matís, però en realitat entre una cosa i l'altra hi ha un abisme. I això per no parlar de les interpretacions que s'han donat d'alguns textos religiosos o polítics. Per això és important entendre què vol dir l'autor exactament.
