A Bola de Drac hi és tot. Hi ha herois egocèntrics capaços de renunciar a una vida normal només per aconseguir la glòria, com fa en Son Goku. Hi ha noies a qui els agrada lligar amb els bad boys (la Bulma amb en Yamcha) però que al final els abandonen perquè els consideren uns perdedors, i s'emboliquen amb un altre bad boy. A Bola de Drac hi ha el que en castellà en diuen un quieroynopuedo (en Krilin) i també dolents moguts per les circumstàncies però que en realitat són un tros de pa beneït (en Satanàs Cor Petit, el dolent amb el nom més ridícul de la història de l'anime). Hi ha dones que posen seny després d'una vida de bestieses (l'androide A18) i dones que no en posen mai.
A la sèrie hi ha vells verds pervertits i consumidors de porno, com el Follet Tortuga, i jovenetes mantingudes (la Lange, que canviava d'aspecte i de caràcter cada vegada que feia un estornut). Hi ha fracassats que no arriben enlloc, com el meu admirat Yamcha, i farsants i saltamarges, com el porc canviaformes Ulong. Hi ha qui encara no ha sortit de l'armari, com en Txaos, l'amic d'en Ten Chin Han, un altre reprimit sexual amb greus problemes psicològics.
No ens oblidem de les dones resignades i dependents, com ara la ChiChi, i dels farsants mediàtics com en Satan. Exèrcits de mercenaris i reis megalòmans. A Bola de Drac hi és tot. Veure aquesta sèrie és ser testimoni de la història de la Humanitat.
