dilluns, 30 de juliol de 2012

L'ALCALDE DE FIGURES I LES DONES DE LA TAULA DEL COSTAT

Era en un bar prenent un tallat, i a la taula del costat hi havies dues dones que parlaven. Una duia ulleres i gesticulava d'una manera tan excessiva que feia pensar en Benito Mussolini. L'altra quasi no tenia dents, i les poques que li quedaven estaven mal posades. Amb elles hi havia dues nenes, còpies en miniatura de les respectives dones.

Vaig sentir un tall de conversa. La que gesticulava com en Mussolini es queixava del seu marit. A cada frase hi incloïa un renec, alguns de molt desagradables. Al pobre desgraciat li devien xiular les orelles a base de bé. I la seva amiga vinga a riure, amb aquelles dentotes, i a clavar manotades a la taula. Les dues nenes xarrupaven les coca-coles i de tant en tant es miraven, com volent-se dir: "Quines sonades que ens ha tocat suportar...".

Fa pocs dies l'alcalde de Figueres va dir que el problema no eren les burilles en sí, sinó un tipus de personatge que ronda molt per la Jonquera.  Generalment francesos que venen de putes i que aprofiten per comprar alcohol i tabac. De puteros n'hi ha de tota classe, però és cert que es tracta d'un col·lectiu amb un índex d'impresentables força elevat. Una mica com el col·lectiu de polítics. En fi, que l'alcalde va insinuar que  algunes persones eren més proclius  a fer imprudències que altres,  i tothom li va saltar al damunt amb la tabola de sempre: que si racista, que si discriminador, que si naps i que si cols.

Però l'alcalde té tota la raó del món, i s'ha de ser molt ingenu per no adonar-se'n. Hi ha gent que viu amb les seves pròpies regles, fent el que li dóna la gana, i sense respectar en absolut les normes de sentit comú més elementals. Al llarg de la meva vida he conegut gent així. Em puc imaginar perfectament les dues dones que esmorzaven al mateix bar que jo llançant una cigarreta (evidentment, totes dues eren fumadores compulsives) per la finestra del cotxe i dient "Qué coño quieres que pase!".

Desconec que s'ha de fer amb aquesta gent, i si es pot fer alguna cosa. Probablement no. Fins i tot als nostres estimats països nòrdics tenen la seva taxa de xusma. Ara bé, que ningú foti crits al pobre Santi Vila, que té més raó que un sant.