Avui era a la barra d’un bar, fent una cervesa i prenent notes en un tovalló de paper. Tot d’una se m’ha acostat un paio amb la barba a clapes, mocador palestí i pudor de tabac de liar.
-Et puc fer una pregunta? – ha dit, asseient-se al meu cantó.
-Sí – he respost jo, desconcertat perquè el paio no em sonava de res.
-Estàs escrivint sobre mi?
Primer he pensat que l'home anava pet. Però de seguida he vist que no, que devia ser un boig. Sigui com sigui, el tio em mirava seriosament i no feia cara de fer broma. Amb aquells ulls tan negres i la barba a clapes. Intuïtivament he agafat fort l'ampolla de cervesa, per si li havia d'estavellar al cap.
- No, estic escrivint un conte – li he explicat mostrant-li el tovalló, quasi excusant-me – Veus?
Ha mirat el tovalló i ha deixat anar aire sorollosament, com si ja no pogués retenir-lo més estona als pulmons. Clavant-me un plantofada amistosa a l’espatlla, m’ha demanat perdó per haver-me molestat. Ha xerrat una estona amb un amic seu que jugava a l’escurabutxaques i ha sortit del local. He preguntat al cambrer qui cony era aquell transtornat. El cambrer m’ha explicat que és un habitual, i que fa temps que està de baixa laboral no se sap massa bé per què. Amb els temps que corren. Es veu que l’empresa el vigila perquè sospita que agafa baixes fraudulentes, i ara volen fer-lo fora. El pobre diable es pensava que jo era un detectiu privat.
- Ja ho veus- ha dit el cambrer – van mal dades. Ja no es pot estar tranquil enlloc.
I he pensat que sí, que van molt mal dades per tothom. Però aquest paio amb la barba a clapes no em transmetia bones vibracions, ni semblava un treballador gaire eficient. És un prejudici, ja ho sé. Sigui com sigui, no penso tornar mai més a aquest bar.
P.S.: aquesta història la vaig penjar fa tres anys -com passa el temps!-. Encara no he tornat al bar en qüestió. Passant-hi per davant he vist que ara el porta una parell de xinesos. Mai més he vist al transtornat de la barba a clapes.
