dimecres, 14 de novembre del 2012

BRONQUIOLITIS




En Lluc té una bronquiolitis, que crec que és el mateix que una bronquitis, però no n'estic segur. Havia estat malalt altres vegades però aquest cop sembla que va de debò. A les nits no pot dormir perquè els mocs li obstrueixen les vies respiratòries i es desperta sovint. Si tenim sort torna a agafar el son relativament de pressa. Si no, s'està una estona despert.

Això pot passar unes vuit vegades per nit. Quan finalment aconsegueix adormir-se tu t'estàs una bona estona observant com respira, no fos cas que tornés a quedar-se sense aire. A vegades tens mala sort i la son no torna, i et quedes al llit, devetllat. Ja us podeu imaginar que el descans no té cap mena de qualitat, i l'endemà et lleves fet pols. T'arrossegues com pots fins a la dutxa i et vesteixes amb el primer que trobes. És un miracle que cap dia hagi sortit al carrer amb pijama, o amb pantalons curts de kickboxing i la camisa dels casaments. L'humor, lògicament, empitjora, i hi ha cops que saps que estàs a punt de dir una imbecil·litat. Ho saps perfectament, però no hi ha manera de fer que la imbecil·litat se't quedi a a dins.  Res ajuda a fer-te sentir millor. Als vespres estàs rendit però et queda feina a fer, de manera que t'asseus al sofà a llegir o a preparar alguna cosa, i els plors del nen et desperten i et trobes al llit, i amb prou feines recordes com hi has arribat.

Avui el metge li ha receptat antibiòtics i Ventolin. Per culpa dels mocs vomita sovint, i és impossible saber si ha vomitat l'antibiòtic o no. Qualsevol s'arrisca a donar-n'hi més dosis, però i si l'ha tret tot? No hi ha manera de saber-ho, i l'angoixa t'atenalla, fen-te sentir indefens i desorientat. El Ventolin també és un tema difícil. A banda de destapar bronquis, provoca hiperactivitat temporal en la majoria dels casos. Mentre escric aquestes ratlles tinc a en Lluc voltant pel menjador, amb els ulls com plats i una energia impròpia d'aquesta hora. Aquesta nit tampoc dormiré gaire, i el cansament se sumarà al que fa dies que arrossego. Ahir la fisio em va dir que estava, literalment, a punt de trencar-me.

Això és el que ningú t'explica de tenir fills. Més enllà de les anècdotes gracioses, dels moments bons i de les satisfaccions hi ha les bronquiolitis, els antibiòtics vomitats i la hiperactivitat temporal causada per un broncodilatador.