Ahir a la tarda vaig anar al gimnàs. Vaig dur-los un exemplar de la Revista de Girona on hi ha un article meu sobre els esports de contacte. L'article, Punys, cor i ment, encara no és la Xarxa, però si teniu la revista a mà feu-hi un cop d'ull. Les fotografies són obra de la meva amiga Olga del Águila.
La qüestió és que feia un any que no anava a aquest gimnàs en concret. Entre que em vaig desllorigar el turmell i que va néixer en Lluc que he tingut poc temps per entrenar. Em va recomfortar veure que les coses no han canviat gaire: més o menys la mateixa gent fent més o menys les mateixes coses. Tots seguexien amb bona forma física, i jo segueixo fent esforços per convèncer-me de que és un problema d'edat, i no pas de manca d'entrenament.
Després de clavar quatre cops al sac -era tan dur i pesava tant, fa un any?- vaig dutxar-me i vaig anar a la Llibreria 22, a veure la presentació del nou llibre d'en Damià Bardera. Els homes del sac. Tinc l'honor de ser un dels que li faran la presentació de Torroella (us en mantindré informats) i vaig deixar-me caure per la de Girona per inspirar-me i assegurar-me de no dir cap barrabassada. Amb mi hi haurà en Pau Planas, a qui vaig poder saludar ahir, i la Judit Pujadó. És un llibre de relats del qual parlaré més endavant i amb més cura, perquè en Bardera és un home meticulós i després em fa puntualitzar els meus comentaris, de manera que no diré res fins que no ho tingui ben pensat i estigui en presència del meu advocat (ho sento, Damià).
