dijous, 6 de desembre de 2012

HERE COMES THE TIÓ!




Aquests dies els tions arriben a les cases, disposats a ser alimentats pels més petits. Ahir parlava amb una amiga d'aquest tema: a la nostra infància els tions també anaven i venien? Per part seva, un sí rotund. El tió apareixa dues setmanes abans de Nadal i tornava a la muntanya (que és on vivia) poc després de cagar-ho tot. A casa meva, en canvi, el tió s'estava tot l'any amb nosaltres. Era una rabassa magnífica, amb tres potes i una terminació que semblava un cap. El mes de desembre el teníem al garatge, ben tapat amb flassades, però la resta de l'any era al jardí i tenia una funció merament decorativa. Per nosaltres era perfectament normal que aquella soca fos màgica només un mes, i la resta del temps es limités a estar-se al jardí sense fer res en concret. Hauríem considerat una extravagància que hagués anat i vingut com fan els tions d'ara (i, pel que he vist, alguns d'aleshores).

El meu veí no tenia tió. Per Nadal el seu pare els hi duia una soca i els hi presentava. "Aquest és el tió". Cada any era diferent, però ningú hi veia cap problema. Una vegada fins i tot es va fabricar un tió. Em sembla que va fer-lo amb caixes de cartró. El meu germà i jo l'avisàvem de que allò no funcionaria però, per sorpresa nostra, el tió va cagar. Era un misteri que una caixa de cartró tingués els mateixos poders que el nostre tió, que era de fusta i com cal, però tot allò pertanyia al terreny de la màgia, i tant el meu germà com jo sempre hem estat de lletres.

A ca la meva dona tampoc tenien tió, ni fixe ni itinerant. El seu pare feia el mateix que el meu veí: presentar-se amb una soca i anunciar que era el tió. I poca broma. Abans la gent no estava d'hòsties. Els tions no tenien nas, ni ulls, ni boca, ni duien barretina. De fet, antigament es cagava el tió mentre aquest cremava (havia de ser un tronc molt gros). Un cop carbonitzat, les seves cendres tenien propietats màgiques (parlo de memòria, però crec que eren indicades contra el llamp i els mals esperits). Alguns hi veuen restes d'antics rituals de fertilitat, o de culte al foc de la llar. No fa tant els tions cagaven quatre llaminadures i un torró, i tots contents. Ara el pobres han d'anar pel món amb un tub de vaselina.