dimecres, 27 de febrer de 2013

CANSATS DE TANTA FINLÀNDIA

25 lecciones extraordinarias del sistema educativo de Finlandia (infografía)



Aquests dies es parla molt del sistema educatiu dels països del nord, que se'ns presenten com el non plus ultra de l'eficàcia. Per contraposició al sistema finlandès, el sistema espanyol, altament imperfecte i propi d'un país de pandereta i sangria. Jordi Évole va aixecar la llebre a partir d'un Salvados demagògic i poc rigorós, i ara tothom posa el crit al cel, com si el culpable de tot plegat fos el sistema en si mateix, una manera fantàstica d'alliberar-se de la responsabilitat individual. Però anem a pams:

- D'una banda, sembla ser que el vuitanta per cent de les famílies finlandeses van a la biblioteca com a mínim un cop per setmana (aquesta dada la trobo estranya: a tots els barris? totes les classes socials?). Sigui com sigui, la base d'on parteixen els nens ja és més forta.

- Els professors han de tenir un expedient brillant. No sé allà, però aquí treure matrícules d'honor en, per exemple, Psicologia Evolutiva, no fa que ningú sigui millor o pitjor mestre. Un altre tema és que allà els docents no són funcionaris i poden anar al carrer si la seva feina no és prou bona, i que se'ls avalua periòdicament (com en qualsevol empresa privada del món, però aquí la paraula "privat" no es pot pronunciar, com el nom del dolent de Harry Potter).

- Jornada intensiva: diuen que és collonuda. Casualment l'altre dia llegia un informe -precisament, noruec- que afirmava que la jornada intensiva és bona pels alumnes bons, però pels alumnes amb dificultats acadèmiques o amb risc social és funesta. D'informes n'hi ha per a tots els gustos.

- Tema famílies: sembla ser que allà, en general, la figura del professor és respectada. Aquí, en general, no. Fi de la història.

- No disposo de dades sobre el tema de la immigració a Finlàndia, però seria interessant tenir-les en compte. No?

- I sobre l'anglès: pots tenir el millor sistema d'ensenyament d'idiomes, però si fora de l'aula la llengua estrangera no té cap mena de presència -per exemple, a la televisió- hi ha poc a fer.

No es tracta de les virtuts i els defectes d'un sistema, sinó de les virtuts i els defectes d'una societat. Aquí el sistema finlandès és obvi que no funcionaria. I no ho faria perquè la majoria de la gent en realitat no seria capaç d'acceptar-lo, amb tot allò que té de bo i de dolent. El més curiós és que moltes persones que sospiren per un sistema d'ensenyament nòrdic no han obert un llibre en sa vida, aspiren -o envegen en secret- els qui tenen plaça de funcionaris, tenen poc respecte cap als professors (o fan veure que en tenen, però a l'hora de la veritat els contradiuen en tot). La gent diu que en Jordi Évole té molta raó, però quan el seu programa acaba es tiren un pet i, en comptes de llegir un llibre -o una trista revista-, fan zàpping fins que troben una repetició de Salvados, del Gran Hermano o de Embargos a lo bestia. La culpa, com sempre, dels altres.