dilluns, 25 de març de 2013

NO ENS EN PODEM REFIAR


Quan s'acosten eleccions els periodistes de TV3 rondinen perquè el temps que tenen per parlar de cada partit polític és limitat i proporcional a la importància de cadascun. Segons ells, això els priva d'informar amb més detall de fets importants protagonitzats per grups amb poca representació parlamentària. En canvi, han d'estar molta estona parlant -i a vegades, dient ximpleries- dels grans partits. Quan sents les seves protestes penses que tenen tota la raó del món. "Confieu en nosaltres" ens diuen "perquè som professionals, i si tinguéssim llibertat sabríem donar a cadascú el que li toca, amb objectivitat, sense favoritismes ni personalismes". I tu penses que tenen més raó que un sant, que el sistema és una merda i que seria molt bonic si fos diferent.

Però després ve Sant Jordi i toca parlar de llibres. Aquí, lògicament, no hi ha restriccions, i poden fer el que els hi doni la reial gana. Però resulta que no: es passen tot el dia parlant dels mateixos llibres i dels mateixos autors (curiosament, molts d'ells periodistes), i ignoren sistemàticament qualsevol altre títol, fins i tot si és d'un escriptor consagrat. El pare d'en Piqué i la nova novel·la d'en Martí Gironell passen per davant de gent amb una llarguíssima trajectòria en les lletrs catalanes. Aquesta és l'objectivitat de la que tant parlen? La professionalitat de la qual presumeixen? Passaria alguna cosa semblant en política si no tinguessin un límit de temps? Deixarien de banda qualsevol partit que a ells no els hi fes el pes? Potser ens emportaríem una sorpresa molt agradable però jo, la veritat, no me'n refïo gaire.