dilluns, 23 de juny de 2014

QUAN HAS DE DIR PROU

Durant anys he comprat llibres. Molts llibres. De fet, tot el món editorial sobreviu gràcies a uns quants (poquets, per desgràcia) que comprem molt. Abans de la hipoteca, de les retallades i dels naixements dels meus dos fills era excepcional la setmana que no comprava alguna cosa. Durant un temps, a la plaça dels Països Catalans de Girona, hi va haver-hi un Utòpics, un experiment prometedor però malauradament fallit. Vegeu la foto de sota i mireu si n'era, de xulo. Per entendre'ns, era una mena de FNAC en petit i amb un tracte més proper. Per exemple, mentre triaves llibres et convidaven a prendre un cafè. Durant mesos vaig anar-hi cada dissabte al matí a comprar un llibre o altre en format butxaca: en aquella època anava sovint amb tren i em duraven molt poc. Els treballadors em coneixien i em tractaven amb la familiaritat que els cambrers tenen amb els bevedors habituals. Dissortadament la cultura té els seguidors que té,  i l'establiment va durar de Nadal a Sant Esteve. Si t'ho mires fredament, el nom ja ho deia tot.


Tot això venia de la meva obsessió per comprar llibres. Fa dos o tres anys vaig haver de dir prou. Per espai i per diners. Segueixo comprant les novel·les dels meus autors preferits (d'alguna cosa han de viure), però ja no faig allò de passejar-me per una llibreria i sortir-ne amb tres o quatre llibres que no sé si m'agradaran. Bé, per ser més exactes hauria de dir que no ho faig tan sovint. Per solidaritat gremial (i per posar el Karma de la meva banda), cada any compro uns quants exemplars d'autors catalans joves. A vegades hi trobo sorpreses agradabilíssimes que confirmen, una vegada més, que la literatura catalana és com el nostre païs: petitíssima i dirigida per tres o quatre gurús. Però aquest és un tema que mereix ser tractat amb calma, i no de passada i a corre-cuita.

Aquest Sant Jordi m'he fet regalar un llibre digital. Tal i com em va passar quan vaig tenir a les mans una tauleta, em pregunto com he estat tant temps sense tenir-ne cap. Els llibres digitals, amb els seus preus reduïts, són un pla B excel·lent. Posem pel cas que llegeixes una ressenya que et sembla atractiva. El llibre en qüestió val divuit euros i aquesta quinzena ja has fet el cupo comprant la novel·la d'un dels dotze o tretze escriptors que segueixes incondicionalment. Ara pots comprar el llibre en qüestió per un preu que a vegades no arriba ni a la quarta part del que val en format paper. No té la màgia de la cel·lulosa, és cert, ni fa aquella olor misteriosa i especial, però és la manera de mantenir el vici sense arruïnar-te ni arruïnar la teva família. Per molts anys pugui seguir comprant llibres físics, però si el mono apreta i la sort no ens somriu els epubs són una metadona collonuda.

Els més perspicaços -i els que ho sou menys segurament també- ja veieu per on vaig: si encara no heu llegit el gat de Schrödinger en versió paper, sempre podeu comprar l'ebook per una cinquena part del que costa un gintònic d'aquests tan moderns. Què més voleu?