dijous, 15 de gener de 2015

ERRORS DE TRADUCCIÓ

L'altra dia a la tele hi sortia una senyora que explicava que la prohibició de dibuixar Mahoma es deu possiblement a un error d'interpretació del Corà. Sembla ser que hi ha dibuixos i  estàtues del Profeta que daten dels primers temps de l'Islam. Sempre m'he preguntat per què els talibans no els destrueixen, de la mateixa manera que van destruir (amb llançacohets) estàtues budistes de centenars d'anys d'antiguitat. Si Al·là -recordem que el Corà va ser dictat per l'arcàngel Gabriel en persona per petició expressa seva- no hagués volgut representacions de l'ésser humà en general i del Profeta en particular, segur que ho hauria deixat claríssim i de manera que no hi hagués error possible d'interpretació. Quan estudiava Humanitats ens explicaven que a Mahoma a vegades se'l representava amb una espasa, no pas perquè fos un guerrer -que ho era- sinó que l'arma vindria a ser un símbol de la lluita interior. I un rave, pensàvem molts, però ens estàvem de dir res per por que els nostres companys multicultis -en aquella època encara no havíem perdut l'innocència i n'hi havia molts-  ens titllessin d'islamòfobs, racistes  o coses pitjors.

Hi ha qui diu que un dels dogmes del cristianisme, la virginitat de Maria, també és fruit d'un error d'interpretació. Hem d'aclarir que els biblistes no han de traduir, sinó interpretar, perquè el poble hebreu -com tots els pobles- té una sèrie de paraules i conceptes que fora del seu context cultural perden tot el sentit. Deia, doncs, que hi ha qui diu que als textos originals la paraula que es faria servir per designar a Maria era noia, no pas verge. Recordem que va ser el populatxo i el baix clergat els que van impulsar la proclamació dels dogmes marians, i que els Evangelis, si bé en parlen, tampoc sembla que hi donin massa importància. El cert és que treure'n l'aigua clara il·luminaria la religió i, el més important, no canviaria ni una coma, ni un accent, del missatge que va transmetre Jesucrist. No sé si aquestes teories són serioses o si són formulades pels mateixos que asseguren que Jesucrist va viure a l'Índia, va tenir fills secrets amb Maria Magdalena -que sempre hem confós amb l'apòstol Joan- i es va escapar de la creu a l'últim moment.

Quan parlem de religió sempre tindrem aquest problema: la majoria d'ateus ho neguen tot sistemàticament o s'hi posen de cul. Els creients fan el que el seu nom indica, creure, i n'hi ha pocs que siguin crítics. Les comparacions són odioses i, la majoria de vegades, estúpides, perquè són equivocades. Tothom parla sense tenir ni puta idea de res, ni haver llegit cap llibre que no sigui el Codi da Vinci. Potser per això estem com estem. Que Déu hi faci més que nosaltres, i que ens agafi confessats.