ENCARA NO

Manual de Supervivència encara no és a les llibreries. Hi ha hagut un problema amb la distribuidora (sembla ser que quasi sempre hi ha problemes amb les distribuidores) i encara trigarà alguns dies. Quan sigui als prestatges ja us avisaré. A la presentació de dijous, és clar, sí que hi serà. A banda del llibre també hi haurà cava. 

El Context és un bar-llibreria del Pou Rodó, l'antic barri xinès (si les meves fonts no van errades antigament era una casa de senyoretes). Si encara no hi heu estat no us el perdeu (el dijous 11, per exemple, és un bon dia per anar-hi). Aquest és el link: http://www.cafecontext.com/  A banda de presentacions de llibres (que són divertides perquè és un bar i si l'autor no t'interessa pots anar fent) hi fan concerts i recitals de poesia. 

LA GRADUACIÓ NOVA

Ahir vaig anar a l'oculista perquè notava que necessito més graduació a les ulleres. En efecte: mitja dioptria més a cada ull.

- Què fots, noi!? - va exclamar l'oculista en veure'm.

Això mateix és el que em pregunto jo: què foto perquè el vidre de les ulleres cada vegada sigui més gruixut. A aquest pas quan tingui cinquanta anys aniré amb dos culs de got que no deixaran veure ni de quin color tinc els ulls.

Quan li vaig preguntar el perquè a l'oculista, ell no em va saber respondre: no se sap per què a algunes persones la miopia se'ls estanca i a d'altres els augmenta. En realitat tampoc se sap massa bé perquè algunes persones tenen miopia, però aquest és un altre tema.

Us explico tot això perquè aquest és un comentari que molta gent em fa quan els dic que tinc tres dioptries i mitja a cada ull. "Déu n'hi do, no?" em renyen, com si els hi digués que cada dia em bec una ampolla de wiskhy o em menjo una cassola de xoriços fregits. Sí, Déu n'hi do. No és culpa meva. De fet, no m'agrada gens. El que passa és que ningú pot fer-hi res. No hi ha res pitjor que veure la cara d'alarma que posa la gent quan els dius la teva graduació ocular. "No és tant, no?" dic jo a vegades. "Doncs sí!" exclamen ells.  No poden aprendre, com a mínim, a dissimular?

EL MILENARISME I EL NOU LINK

Ara que Sánchez Drago torna a estar d'actualitat per les seves penoses declaracions val la pena recuperar aquest fragment del seu programa que ens alegrarà la nit del diumenge o el matí del dilluns. Sánchez Dragó mereix un post sencer i penso dedicar-li aviat. Només una idea que vaig llegir la setmana passada en alguna banda: a Espanya l'esquerra s'ha erigit en defensora d'una moral neopuritana, conservadora i passada de rosca i la dreta, desorientada, en certa manera ha adoptat el paper transgressor que tradicionalment tenia l'esquerra. Això ens demostra que tènues que són les fronteres entre uns i altres i ens fa preguntar, una vegada més, si avui dia encara té sentit insistir tant en posar etiquetes que després es demostra que no valen per a res.

En un altre ordre de coses: he agregat el link al blog Mis medias mentiras. Crec que podeu trobar-lo interessant. L'enllaç ha de sortir a mà dreta.

EL TRÀILER

Inspirant-me amb els muntatges del meu Sensei, en Vicenç Pagès, i amb l'ajuda inestimable del meu amic Ivan Reyné, he preparat aquest vídeo promocional.

ELS COMENTARIS i més coses.

Moltes gràcies pels comentaris que deixeu a la pàgina. No els contesto tots perquè estic d'acord amb la majoria d'ells, i respondre seria tornar allà mateix, i al final això semblaria una tertúlia de les que feia en Federico Jiménez Losantos a la COPE, on tots estaven d'acord. Però els llegeixo, tinc en compte i agraeixo.

Ahir, dimarts 2 de novembre, vaig sentir el primer anunci de Nadal. És un tòpic però no deixa de ser cert: cada any comencen abans.

Una nena de deu anys ha tingut un fill a Jerez. Avui, a la tertúlia de Cuatro, aquell vell amb els cabells llargs i blancs ha dit que era una qüestió cultural. Jo crec que és una qüestió criminal.

NI NIs

El President Montilla anuncia que donarà ajuts als ninis. Bé, abans de dir res hauríem d'aclarir que és un nini. N'hi ha de dos tipus, els circumstancials i els vocacionals. Vegem-los:

Nini circumstancial: joves que no han estudiat      - pel motiu que sigui - i que han perdut la feina per culpa de la crisi. Volen treballar i acceptaran quasi qualsevol feina perquè, precisament, no els agrada ser un nini, ni tansols circumstancial.

Nini vocacional: aquests són els pitjors, i potser els més abundants. De la ganduleria en fan bandera, i ni treballen ni pensen treballar perquè no en són capaços i les feines els hi duren menys que un caramel a la porta d'una escola. Són irresponsables per definició i despreocupats per convicció.  Oferir formació i feina a aquest grup és, diguem-ho clar, una autèntica pèrdua de temps i de recursos, doncs la majoria d'ells no estan interessats ni en una cosa ni l'altra. Puc afirmar sense cap por a equivocar-me que només un tant per cent petitíssim aprofitarà aquesta oportunitat.

Els primer grup de ninis són un producte de la mala sort i dels temps que corren. Els segon, d'un sistema educatiu que no potencia l'esforç, d'unes famílies que no en saben prou, d'una legislació excessivament tova i sobreprotectora i, no ho oblidem, d'una classe política que ara veu, en ells, un cofre ple de vots que encara ningú havia descobert.

VA HAVER-HI UN TEMPS

Va haver-hi un temps que érem - que ens pensàvem que érem- els putos Reis del Mambo. Esperàvem les Barraques tot l'any i les tancàvem dia sí i dia també, i quan s'acabaven encara ens embargava un sentiment de que havíem deixat coses per fer. I potser era així. Un temps que podíem beure cubates de mala qualitat, fumar dos paquetes de cigarretes i no llevar-nos fets pols l'endemà. Un temps en el que totes les coses giraven en torn d'un únic objectiu: passar-nos-ho bé i gastar cada minut, cada segon. Quedar-se una nit a casa era estrany, i quan ho feies t'envaïa un sentiment desagradable de que t'estaves perdent alguna cosa. En el fons érem herois. 

En Loquillo ho expressa molt millor amb aquesta cançó. Una cançó melancòlica fins a dir prou, exacta, perfecta per escoltar un diumenge a la nit. Perquè dins d'aquesta cançó hi és tot.

en todas las esquinas

mi juventud se suicidava